Me la imaginava més gran!

Tal i com deia la valenciana de la sèrie Oh, Europa!.

El què?
La Sagrada Familia.

Aquest cap de setmana vam ser a Barcelona i vam tenir el privilegi de fer una visita guiada a la "recent estrenada" basílica envoltats d'arquitectes i historiadors de l'art, tots amics nostres (i sort d'ells, perque haig de dir que la guia em va semblar un xic... escassa... a part d'atrafegada i poc curosa, ja que no sabia quins dies estava oberta la cripta i va perdre el vuitanta per cent del grup i no es va dignar a buscar-lo...).

I com dic al títol, l'interior me l'imaginava més gran. No sé...
I això que hi vam anar fa un any i poc, ja us ho vaig explicar aquí.

No dic que no m'agradés, al contrari, em va agradar molt (excepte el terra i el color rosa-lleig de la part de l'altar i algunes columnes): és majestuosa, imponent, de moment diàfana, els vitralls són preciosos... però me n'havia fet una idea més... enorme.
Tan gran que es veu desde fora, doncs de dins queda un xic... encongida.

Però la visita val molt la pena.
Un xic cara, això sí... i als nens no els perdonen... en fi.

Parlant de nens, la Clàudia va ser un sol, però en Lluc em va fer passar un xic de vergonya: imagineu-me travessant tota la basílica gairebé corrents, empenyent un cotxet amb una espècie de gremlin que xisclava i plorava tot enrabiat... Bé, coses que passen!