dimarts, 29 de març de 2011

Set secrets


La Onavis m'ha atorgat aquest premi, i jo, com sempre, trencaré la cadena de donar-lo a altres blogs (ja sabeu que no m'entusiasma premiar a uns i deixar als altres... coi, si us llegeixo és per algun motiu, i el premi us el mereixeu tots!).
Però tal i com vaig fer ara farà un any en el post "Sis coses sobre mi", sí que seguiré el joc que proposa el premi, és a dir, explicar 7 cosetes sobre mi.
Aquest cop són set secrets (bé, alguns són secrets ja sabuts, jeje):

- Sóc meitat italiana: pare català i mare milanesa, una barreja força explosiva (si no, pregunteu-li a en Jordi, jeje)

- Tinc aracnofòbia: no puc veure-les ni en fotografia (literalment). Si voleu matar-me d'un susto, ja ho sabeu... Sigueu bons, sisplau.

- Sóc de lletres: les mates i jo no hem sigut mai amics. Mai entendré perquè serveixen les arrels quadrades, les derivades i mil coses més d'aquest tipus. No intenteu explicar-m'ho, tampoc m'interessa.

- Sóc inconstant: en gairebé tot... sovint no acabo el que començo o me'n canso. Trobo que és un gran defecte, però encara no he descobert com solucionar-ho.

- M'agrada la òpera: i trobo a faltar el programa d'en Gorgori i l'Alier al 33 els divendres a la nit. Abans em posava cd's, però ara ja no tinc temps... encara gràcies di algun diumenge al matí ensopego amb algun concert de música clàssica a la 2...

- Ja no sóc una fittipaldi: des que sóc mare ja no condueixo igual... i em fa un xic de ràbia (bé, també hi fa la carraca que tenim de cotxe...). Sempre amb respecte, però...

- Vull tenir un altre fill: tres és un número màgic... però els bancs, el govern i el sistema saben com fer desaparèxer la màgia de cop...

4 comentaris:

Carbassona ha dit...

No és per fer-te la pilota però estic força d'acord amb tot el que dius sobre tu mateixa, jajaja. Petons guapa.

rits ha dit...

si, el tres és un número màgic i genial per a nombre de fills (a mi tb m'agradava), però dos també és fantàstic!!

moltes gràcies per aquests secrets compartits!!!

Assumpta ha dit...

Cada vegada que llegeixo la paraula "milanesa" m'imagino un pastisset deliciós que venen a El Corte Inglés ;-))

Vaig a veure si ens assemblem:

No pateixis, mai et posaré cap foto d'aquestes que dius... jo també tinc alguna fòbia i sé que fa patir. Tranqui :-)

Jo també sóc de lletres!! hehehe el blog d'en McAbeu n'és testimoni!!

També sóc inconstant... i penso igual que tu, m'agradaria no ser-ho... però...

També m'encanta l'òpera (passió heretada del meu pare) :-)

No tinc carnet de conduir!! ;-)

A casa som tres germans. I jo també volia tenir tres fills... Tu ho tens més fàcil que jo, eh? hehehe

angaleta ha dit...

Ostres, molta raó en moltes coses... però Maia... jo també trobo a faltar el programa d'òpera al 33. Gran què (per a mi) el tema de poder entendre tot el que diuen. L'òpera i jo tenim una no-història previa a les nits del 33 i una història real (d'amor) després de les nits del 33. Vaig aprendre molt, i vaig aprendre a estimar (més) la música.