Dissabte vam anar els quatre amb tren cap a Barcelona, per assistir al concert de Nadal de la Sagrada Familia, i poder veure (de lluny i molt enlaire) i escoltar el nostre amic Carles, el Tu (o el Jo, no sé ben bé...) de Tu, jo i l'Otis, que formava part dels sis-cents cantaires que formaven el mega-cor d'aquest concert.
Potser en vau sentir a parlar, a part de ser un mini-concert de nadales, va ser la "prova de so" del temple, un assaig de l'acústica ara que la volta s'està acabant.
Va ser molt bonic, molt.
L'Al·leluia de Haendel sona brutal en boca de tants de cantaires, i amb el Virolai em vaig emocionar, sincerament. (Per cert, era la primera vegada que el sentia cantar en directe i em va sorprendre veure com la gent el va cantar dreta... com si fos un himne patriòtic... no sé, em va xocar... no me n'havia adonat, l'estava cantant asseguda i de cop aixeco el cap i veig tothom de peu...)
Els nens es van portar molt i molt bé, van aguantar estoicament el concert... i la fred.
La fred... marededeusenyor QUINA FRED!
Crec que mai a la vida n'havia passat tanta... ni en Jordi, que és caçador i de fred en passa!
Va haver-hi un moment que ja estàvem encarcarats i tot. Jaquetes, guants, bufandes, gorros... tot era poc. Les estufetes no servien per res, la veritat, tot està en obres i estàvem quasi a l'aire lliure.
El que en va passar menys, en LLuc, embolicat com un caramel!
Us volia posar un dels vídeos que vaig gravar amb la càmara de fotos, però tinc problemes amb el senyor Blogger, així que us deixo el de Tv3.
6 comentaris:
Bon Nadal!! En vaig sentir parlar del concert i quina enveja!!!! M'hagués agradat poder-m'hi acostar, massa kilòmetres! Però, comparteixo l'haver pogut escoltar el Virolai (que m'emociona sempre igualment)en boca dels nens de la Coral de Montserrat, que vam tenir l'oportunitat de rebre'n la visita i ens van obsequiar amb unes Nadales i el Virolai, d'una manera molt íntima però molt emocionant també.
A mi també m'hagués agradat ser-hi, segur que va ser espectacular.
I, és veritat, fa molt (o molta) fred.
Bon Nadal :-)****
Certifico totalment la qüestió de la/el fred.... no me siento las piernaaaaaaaaaaaasssss
Crec que et robaré el vídeo, no et sap greu, oi?
Els meus pares encara al·lucinen amb els nens. UNS SANTS!
Ja ho diuen...per gaudir s'ha de patir. Ara no et constipis que venen festes
jo, què voleu que us digui... Sort dels guants que, arriscant a perdre les mans amputades pel fred, en Jordi em va cedir... Des de les altures també va ser molt bonic, ja en farem l'entrada al blog.
Ostreeeees!! què xulo i què bé que ho deuríeu passar...
D'aquí un temps tindreu aquest boníssim record, però ja no tindreu fred jejeje
(Llàstima que la pobra Sagrada Família... amb l'AVE...)
QuinA fred? Ai aquests empordanesos!! ;-)
Publica un comentari a l'entrada