En Bruce ja en té 35.

No és l'Springsteen.
Tampoc en Willis.
Ni en Lee.

És ell...

Doncs sí, el nostre amiguet marí de les generacions dels 70's i 80's, el tauró de Spielberg, en Bruce, resulta que ja té trenta-cinc anys.
I dic ja, perque això em fa sentir veeellaaaa... (va començar en Sànset fa uns dies amb un comentari que em va deixar en el post anterior, el molt bandarra, i buscant la meva joventut m'he trobat de cares amb això... snif, trenta-cinc, ja...)

La pel·licula Tiburón (deixo el títol en castellà, perque la majoria, la primera vegada que la vam veure era en aquest idioma, i la veritat, sembla que faci com més por... no?...) va ser un gran èxit comercial als cinemes, però també va ser causa de nombrosos casos de selacofòbia, por irracional als taurons, a tot el món (incloent zones on no n'hi ha...).
Crec que els de la meva generació, després de veure-la no ens vam banyar mai més igual de tranquils en una platja...
El rodatge va ser molt accidentat, i el tauró mecànic que es va utilitzar (en realitat eren tres, un de gegant i dos de més petits) fallava més que una escopeta de fira. Les males llengües diuen que Spielberg va batejar el tauró amb el nom de Bruce, en honor al seu advocat...
Una curiositat: el tauró que apareix a la pel·licula de Disney-Pixar Buscant en Nemo, sabeu com es diu, no?

La peli no seria la mateixa sense la prodigiosa banda sonora de John Williams, que em posa els pèls de punta cada vegada que l'escolto.
Bon bany!
jeje