dilluns, 9 d’agost de 2010

Conill al microones


No, no és cap recepta que us vulgui donar.
És realment això: un conill al microones.
(la propera vegada netejaré el microones...)
Un conillet amb la panxa plena de pellofes i lavanda, que es pot escalfar o refredar segons la necessitat que en tinguem.
És la versió infantil del coixins de pellofa per escalfar les ronyonades, o de les ampolles d'aigua calenta pels mals de panxa.
En aquest cas, el vam escalfar al microones per posar-li a la panxa de la Clàudia, que deia que tenia mal de panxa... (la mama n'havia tingut feia poc, quina casualitat...)

Ara... que molt adolorida no estava, si fem cas de la foto, no?



4 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

si aquest post el veuen els de la greenpeace tindreu un problema...

*Sànset*

Carbassona ha dit...

Cada dia inventen coses noves ehhh, però si funcionen endavant.

zel ha dit...

Que mono, o he de dir que conill? Vaja, la Clàudia és la ricura de la casa...

Glòria DSN ha dit...

a veure... la idea que estigui calentó està bé eh... però impressiona una mica veure el pobre conill amb aquests ulls... aix pobret.. .menos mal que despres surt sencer i sense haber patit.... :P