Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri d'aquesta teva absència,
se'm revela més dòcilment i tot del que pensava.
No tornaràs mai més,
però en les coses i en mi mateix
hi hauràs deixat l'empremta de la vida que visc,
no solitari sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo
i amb la mirada clara dels qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.
Miquel Martí i Pol
Llibre d'absències
Però el misteri d'aquesta teva absència,
se'm revela més dòcilment i tot del que pensava.
No tornaràs mai més,
però en les coses i en mi mateix
hi hauràs deixat l'empremta de la vida que visc,
no solitari sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo
i amb la mirada clara dels qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.
Miquel Martí i Pol
Llibre d'absències
2 comentaris:
Quin magnífic poema!!! M'encanta aquest home!!
Quines paraules tan ben dites, quins sentiments tan ben expressats...
No sé si ho he dit aquí o en algun altre lloc; no sóc massa "líric" però en M. Martí i Pol és un geni. Francament, m'agrada molt.
Per cert, si passes per casa trobaràs alguna cosa. No sé, però, si satisfarà la teva voluntat de poder...
*Sànset*
Publica un comentari a l'entrada