diumenge, 2 de maig de 2010

Estenc la mà...


Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri d'aquesta teva absència,
se'm revela més dòcilment i tot del que pensava.
No tornaràs mai més,
però en les coses i en mi mateix
hi hauràs deixat l'empremta de la vida que visc,
no solitari sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo
i amb la mirada clara dels qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.

Miquel Martí i Pol
Llibre d'absències

2 comentaris:

Assumpta ha dit...

Quin magnífic poema!!! M'encanta aquest home!!

Quines paraules tan ben dites, quins sentiments tan ben expressats...

sànset i utnoa ha dit...

No sé si ho he dit aquí o en algun altre lloc; no sóc massa "líric" però en M. Martí i Pol és un geni. Francament, m'agrada molt.

Per cert, si passes per casa trobaràs alguna cosa. No sé, però, si satisfarà la teva voluntat de poder...

*Sànset*