Flors per tu

Només són flors.
I potser ni t'agraden... vés a saber...

Però per mi s'ha convertit en un ritual.

Vaig al mercat, quan abans ni m'hi acostava, i te'n compro.
Grogues, taronges, vermelles, blanques, liles...
Lliris, clavellines, margarites, ciclàmens, gerberes...
Potser a la primavera, si la panxa em deixa, te n'aniré a collir jo mateixa...
... robaré mimoses i alguna rosa d'allà on tu i jo sabem.

I les poso en un gerro.
Quina ràbia no saber fer rams bonics!
Però sé que no t'importa... el detall és el que compta, veritat?

I te les poso al teu costat.
Al costat de la teva fotografia, l'únic lloc on de moment puc deixar-te flors.
Quan la neu marxi, anirem a veure si el teu boix grèvol ha crescut.
I aquest cop vindrà també la Clàudia.

Mentrestant, quan miro la teva fotografia, l'alegria que transmeten les teves flors
fa que et miri d'una altra manera.
I apareix un lleu somriure... entre les llàgrimes que em rodolen galta avall.