divendres, 13 de març de 2009

99è joc literari d'en Tibau: nas vermell


Torno a participar en un dels jocs literaris d'en Jesús Mª Tibau.
Aquest cop es tractava de crear un relat a partir d'una anècdota que li va passar, amb un nas de pallasso.
Les normes són molt clares, entre 100 i 200 paraules, però aquest cop se me n'ha anat la mà, o sigui que no sé si participaré al concurs, però em fa igual gràcia publicar el relat (i de pas li faig publicitat a en Tibau, que potser no en necessita però sí que se la mereix)
Aquí teniu el relat:

Tenia 43 anys, un pis de lloguer, un gos que el despertava de matinada, una feina avorrida, un fill que s'avergonyia quan l'anava a buscar a l'institut, una xicota, Irina, que cada dia somreia menys, i una ex-dona amb qui gairebé no parlava per por d'espatllar el delicat equilibri assolit.
Era un home gris, amb una vida gris, i que, tal com ell mateix deia, no vivia el dia a dia, sinò que sobrevivia al dia a dia.

Un matí es va despertar abans que el refotut gos li trenqués el son. Es notava diferent, més lleuger. Un somriure li torçava els llavis en una posició gairebé oblidada.
Aquell somni...
Havia de significar quelcom.
Aquell color vermell...

Es vestí i anà a passejar el gos de bon grat i sense renegar. Va trucar el fill per dir-li que a la tarda l'aniria a buscar, però que l'esperaria a la cafeteria. "I de pas, digues-li a ta mare si li va bé quedar demà per fer un cafetó i comentar les vacances".
Quan Irina va pujar al cotxe ni se'n va adonar. El va saludar i es posà a mirar per la finestra, com sempre. Ell no parava de xerrar: del gos, del fill, d'ells, de les vacances... fins i tot de la possibilitat de canviar de feina.
"Està un xic estrany avui..."
Va ser llavors, aturats al semàfor, quan se'l va mirar i no va poder evitar un somriure.
- Però... què fas amb això?
- El nas? - va somriure ell - Sembla mentida com pot ser de diferent la vida vista des de la perspectiva vermella d'un nas de pallasso.

I en posar-se el semàfor verd, van continuar el trajecte rient, prenent-se la vida com el que és: un circ on tot és possible i la il·lusió és el que compta.

2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies per participar i per estendre aquest nas de pallasso

garbi24 ha dit...

envejo aquesta creativitat teva amb tant sols un nas de pallasso , no es facil , amb això si ha de neixer , o pot ser algú desde dins de tu mateixa t'ajuda ?