Buscant escola (II)

Com ja us vaig explicar fa uns dies, aquest any la Clàudia començarà P3 a l'"escola dels grans".
Ja us vaig comentar que és un tema que em treu força la son, perque el considero vital pel futur de la meva filla.
Us explico un xic com estan les coses, ara que ja hem començat el període de preinscripcions (fins el 3 d'abril).

Aquest any aquí a Figueres han decidit fer una zona d'escolarització única. Què significa això? Doncs que ja no es divideix la ciutat en àrees de proximitat a les diferents escoles, sinò que tota la ciutat és una àrea única. Això es tradueix en què els pares podem preinscriure els nostres fills a l'escola que vulguem, independentment de si està pròxima al nostre domicili o no, a diferència dels altres anys, que havies de cenyir-te a les escoles que estaven a la teva àrea d'influència.

Nosaltres vivim en un barri on hi ha, en el barri pròpiament dit, només una escola pública, però a poca distància en tenim tres més (una de pública i dues de concertades) a les que s'hi pot arribar pefectament a peu.
L'escola del barri la tenim a menys de 100 metres de casa, no hem d'agafar el cotxe i d'aquí uns anys la Clàudia hi podria anar perfectament sola.
Aquesta escola, en la meva època d'estudiant (ja fa uns quants anys) no tenia gaire bona fama, suposo perque estava a la perifèria, no sé... I aquesta sensació d'escola "no gaire bona" ha perdurat en la ment de molta gent de la meva generació.
És una escola de grans dimensions, amb uns patis enooormes i que té dues línies (vol dir que per cada curs hi ha dues classes).

Sincerament, tot i ser la opció més fàcil i còmoda per tots nosaltres (sobretot ara que vindrà en LLuc), no ho acabava de veure clar això d'apuntar la Clàudia aquí.
Jo tenia pensat de portar-la a una escola rural que tenim al poble del costat, que està tansols a 2,5km de casa. Perquè? Doncs perque m'agrada molt la metodologia de les escoles rurals, perque crec que un ambient més petitó i personalitzat aniria molt millor per caràcter que té la Clàudia, perque la proximitat mestre-alumne és la base en aquest tipus d'escola... Bàsicament per aquestes raons i no m'importava el hàndicap d'haver d'anar tot el sant dia en cotxe (això abans de quedar-me embarassada d'en LLuc... ara sí que m'agobia un xic aquest fet, ja que representa agafar 4 cops al dia el cotxe amb les dues criatures... i el primer any amb en Lluc ben petitó... bufff)

Però la nostra visió ha canviat molt un cop hem anat a visitar aquesta escola del costat de casa. No era cap jornada de portes obertes, vam anar-hi ahir en horari escolar, i amb la Clàudia.

I ens van ensenyar tota l'escola, no només la part d'infantil, a la que com és lògic van dedicar-hi més temps.
Ens van explicar la metodologia que segueixen (molt i molt semblant a la de la Llar d'infants on va ara mateix la Clàudia... de fet, l'aula de P3 és com una còpia en més gran de l'aula de la llar, potser amb més activitats); els projectes i experiències que estan duent a terme involucrant a tota l'escola; els tallers inter-aula a Infantil, on a partir de contes explicats a grups de nens dels tres cursos barrejats treballen l'educació emocional; la importància del contacte directe entre pares i professors; ...
L'escola és vellota,sí, però ben conservada, i a dins no hi ha ni una paret blanca i buida: totes estan plenes dels treballs plàstics dels nens de tots els cursos, tant els que fan conjuntament tota l'escola (ara estan treballant els retrats i autoretrats) com els que fa cada curs en concret.
Els patis, ja us ho he comentat, són enormes: el d'Infantil està separat físicament, però no visualment, del dels grans, i hi tenen uns lavabos només per ells. Als patis no està permès de jugar amb pilotes de cuir, i a la hora d'esbarjo hi circula un carretó ple de llibres i còmics, perque els nens i nenes que vulguin puguin llegir durant aquesta estona (aquesta iniciativa ens va agradar especialment).
Han creat una biblioteca (gràcies a l'esforç desinteressat del professorat) molt interactiva, ja que des d'allà es proposen activitats als diferents cursos per incentivar la lectura, que es fan tant en hores lectives com lliures.
El menjador té cuina pròpia, no depèn de cap càtering, i cada any organitzen setmanes culturals culinàries, on pares i mares d'altres cultures preparen menjars dels seus països perque tothom els pugui tastar.
L'aula de psicomotricitat, els migdies es converteix en una sala de migdiada pels petits de P3 que es queden a dinar, fins que arriba la calor.
Cada aula té un ordinador (des de P3), a part de tenir l'aula d'informàtica pròpiament dita; fins a quart les taules de les aules es coloquen en grupets i no en fileres o de dos en dos; les arts plàstiques estan molt presents en totes les activitats de l'escola...

Total, que vam sortir d'allà molt contents, i havent espolsat tots els nostres prejudicis davant aquesta escola.
I hem decidit que aquesta serà la primera opció de la preinscripció, ja que s'ajusta a gairebé tot el que demanem d'una escola (potser el que menys m'agrada són les dimensions... però bé, tant en Jordi com jo vaim anar a una escola d'aquest tipus i prou bé que hem sortit, no? La Clàudia també!)
L'escola rural del poble del costat serà la nostra segona opció, per si no entrés (i encara hem d'ordenar les altres tres opcions, ja veurem...)

Què n'he tret de tot això? Doncs que no és sa conservar estereotips del passat, els quals no saps quin orígen tenen, i ignorar que els temps canvien i les escoles també.
La por que a la Clàudia li costi adaptar-se la tindré a sobre sempre, com a bona mare preocupada pel seu pollet que creix i s'enfronta a nous reptes, però crec que les bones sensacions que m'ha transmès l'escola ens ajudaran a tots a superar aquest esglaó que tots hem de pujar.

Desitgeu-me sort, ara... perque estaré uns dies amb l'ai al cor, fins que no ens diguin que la podem matricular sense problemes (i això em sembla que encara durarà un mes com a mínim!!!)