Buscant escola

Com molts sabeu, el curs vinent la Clàudia començarà l'escola, el "cole", fent P3. I les inscripcions per obtenir plaça a l'escola desitjada es faran d'aquí poc, crec que passat Setmana Santa.
Doncs els que no teniu fills encara no sabeu la tortura que això representa... almenys per mi.

I perquè?, pensareu.
Doncs perque per mi és molt important l'elecció de l'escola de la meva filla.
L'escola és un lloc on no l'educaran (perque això ja ho fem nosaltres, els seus pares i la seva familia) però on sí que li ensenyaran coneixements (més o menys útils a la vida, això ja és un altre debat), pautes socials i de comportament, i on també aprendrà a posar en pràctica els diferents valors que els seus pares li anem inculcant (el valor de l'amistat, del respecte, de la diferència, de la imaginació, de la llibertat...).
Doncs per això que us explico, crec que l'elecció de l'escola de la Clàudia no es pot fer a la lleugera, pensant només en practicitats quotidianes (normalment favorables als progenitors) o basant-nos en prestigis molt discutibles, ja que tothom jutja segons prismes molt variats.

Cal dir que, així com per mi és de vital importància aquest moment, per en Jordi no ho és tant, ja que considera (pensant més en un futur currículum) que l'escola primària i secundària no és tan important com ho seran després l'institut o la universitat.
Jo no hi estic gens d'acord, ja que crec que els primers anys d'escolarització li proporcionaran la base del coneixement general i seran molt importants en quant a la percepció que ella tindrà del que és estudiar, adquirir coneixements, la lectura, etc.
Sé perfectament que un nen a qui no li agradi estudiar, tant si va a una escola com a una altra, continuarà sense agradar-li. Ni m'estic referint tampoc a diferències entre escoles públiques o privades o elitistes o el que sigui...
No em refereixo a tot això, sino el que vull dir és que per mi es tracta de la visió i l'enfocament sobre la cultura i el coneixement que pot proporcionar una escola, i per tant que pot absorvir el nen en els seus primers anys d'escolarització. ( Buff... no sé si m'explico gaire bé... Si de cas, al proper post us explicaré el nostre cas concret: quines opcions tenim, quines ens agraden més i la nostra opinió sobre el sistema educatiu actual, que realment és el que em falla més, no pas els mestres o professors...)

Vosaltres què en penseu?
Creieu que li dóno massa importància?
Penseu que estic exagerant i sou més propers a la opinió d'en Jordi?
M'encantaria saber la vostra opinió.

(He il·lustrat aquest post amb un dibuix de Francesco Tonucci, Frato, genial pedagog, que penso que defineix força bé el sistema educatiu actual, sempre amb precioses excepcions, clar que sí... )