dimecres, 4 de març de 2009

Buscant escola


Com molts sabeu, el curs vinent la Clàudia començarà l'escola, el "cole", fent P3. I les inscripcions per obtenir plaça a l'escola desitjada es faran d'aquí poc, crec que passat Setmana Santa.
Doncs els que no teniu fills encara no sabeu la tortura que això representa... almenys per mi.

I perquè?, pensareu.
Doncs perque per mi és molt important l'elecció de l'escola de la meva filla.
L'escola és un lloc on no l'educaran (perque això ja ho fem nosaltres, els seus pares i la seva familia) però on sí que li ensenyaran coneixements (més o menys útils a la vida, això ja és un altre debat), pautes socials i de comportament, i on també aprendrà a posar en pràctica els diferents valors que els seus pares li anem inculcant (el valor de l'amistat, del respecte, de la diferència, de la imaginació, de la llibertat...).
Doncs per això que us explico, crec que l'elecció de l'escola de la Clàudia no es pot fer a la lleugera, pensant només en practicitats quotidianes (normalment favorables als progenitors) o basant-nos en prestigis molt discutibles, ja que tothom jutja segons prismes molt variats.

Cal dir que, així com per mi és de vital importància aquest moment, per en Jordi no ho és tant, ja que considera (pensant més en un futur currículum) que l'escola primària i secundària no és tan important com ho seran després l'institut o la universitat.
Jo no hi estic gens d'acord, ja que crec que els primers anys d'escolarització li proporcionaran la base del coneixement general i seran molt importants en quant a la percepció que ella tindrà del que és estudiar, adquirir coneixements, la lectura, etc.
Sé perfectament que un nen a qui no li agradi estudiar, tant si va a una escola com a una altra, continuarà sense agradar-li. Ni m'estic referint tampoc a diferències entre escoles públiques o privades o elitistes o el que sigui...
No em refereixo a tot això, sino el que vull dir és que per mi es tracta de la visió i l'enfocament sobre la cultura i el coneixement que pot proporcionar una escola, i per tant que pot absorvir el nen en els seus primers anys d'escolarització. ( Buff... no sé si m'explico gaire bé... Si de cas, al proper post us explicaré el nostre cas concret: quines opcions tenim, quines ens agraden més i la nostra opinió sobre el sistema educatiu actual, que realment és el que em falla més, no pas els mestres o professors...)

Vosaltres què en penseu?
Creieu que li dóno massa importància?
Penseu que estic exagerant i sou més propers a la opinió d'en Jordi?
M'encantaria saber la vostra opinió.

(He il·lustrat aquest post amb un dibuix de Francesco Tonucci, Frato, genial pedagog, que penso que defineix força bé el sistema educatiu actual, sempre amb precioses excepcions, clar que sí... )

14 comentaris:

MaryMoon ha dit...

El meu únic punt de vista sobre escoles és el meu propi... de fa 20 anys... llavors no crec que sigui gaire fiable. No en tinc ni idea de què passa a les escoles ara, però sí et puc dir una cosa: jo vaig anar a l'Anicet de Pagès. Hi vaig fet tooooot l'EGB. I segurament més d'un es posarà les mans al cap quan ho llegeixi (el cole de la Marca de l'Ham, ai, uix, noooo!!!)
Tenint en compte com era el meu cole... no ho sé, he sortit prou.... (acaba tu la frase, va) ;-)

Kudifamily ha dit...

Has sortit molt bé, dona!!!!! :-D

El que passa a les escoles, segons el meu punt de vista (i al de força professionals que conec) són dues coses: la massificació a les aules,q ue impedeix moltes vegades un seguiment individualitzat de l'alumne, i uns itineraris curriculars bestials, que no es poden seguir dins la temporalitat del calendari escolar i que fan que es vagi de bòlit, i s'acabi fent depressa i malament... La qualitat hauria de ser més important que la quantitat, no??? I potser des de la conselleria baixar els peus a terra i veure els problemes reals d'un sistema educatiu que s'està quedant obsolet...
Com ja he dit, és el sistema que no m'agrada. No qüestiono la professionalitat dels ensenyants (sempre hi ha excepcions) o de les escoles en general, sino la poca possibilitat que tenen de poder ensenyar bé i en condicions òptimes.
I això és un tema que quan et toca de prop, en el cas dels teus fills, doncs toca la pera... (almenys a mi... potser hi haurà gent a qui tant li faci, no ho sé..)

garbi24 ha dit...

Es de molt mal escollir , els meus van a la publica i n'estic content , jo també crec que els primers anys no son tant importants a nivell d'escollir el lloc , el que si es molt important es fer-los ser responsables amb els deures que cada dia els hi posen , ajudant-los i estan a sobre d'ells perque no s'escaquegin ( que ho fan)i aprenguin a apendre .
Està molt dificil l'ensenyament en aquest pais , nomes cal mirar que ningú no esta content ni pares , ni alumnes , ni profesors .
I un altre cosa molt important es que tinguin sort amb els companys de clase ,el seu nivell influeix sobre els nostres fills , i molt

McAbeu ha dit...

Us torno la visita que vau fer al meu blog (felicitats per ser els primers en encertar l'enigma visual d'aquest mes) i m'agradaria dir-vos que he posat el link del vostre blog al meu perquè penso tornar per aquí.
No us dic res sobre escollir escola, aquest tema és per a mi massa enigmàtic. :)
XAREL_10

Carbassona ha dit...

Si noia és un tema molt complicat el de l'escola, i crec que és normal que et preocupis, jo el tema primària el tinc molt clar, perquè m'agrada l'escola que tenim, però quan hagi de marxar a fer ESO i Batxiller, ja no ho tinc tant clar.
Per tant, jo ho puc deixar per més endavant. Però ja tinc alguna referència per on anar.
Espero que us poseu d'acord aviat, i no dubtis en cap moment de la teva elecció, reina.

Myriam ha dit...

No exageres gens!!! Nosaltres també ens trobem en el peregrinatge d'escoles... no és gens fàcil, la veritat, no acabem de trobar el què encaixa amb la nostra manera d'educar. Li estem donant moltíssimes voltes al tema i valorant tot el que ens anem trobant. Aniré seguint el pròxim post que dediquis al tema i us aniré també explicant quina ha estat la nostra decisió final.

sargantana ha dit...

hola gent, soc nova per aqui, pero si no us fa res..m'hi apunto!!

referent a lo de l'escola, jo estic amb tu...per mi era molt, i parlo en pasat perque ja tinc els nanos molts grans...era, dic..molt important aquesta primera fase ..era de la opinio que ara es quan es forjan els habits, quan un apren a estimar l'estudi o sensillament es mes fragil a tot el que te al seu entorn.
de mes grans ja tenen criteris propis, saben defensarse i la seva personalitat ja esta mes formada..(tant que fins i tot si diuen que no volen estudiar, es fa dificil fer-los seguir, jejej)
el nostre petit va començar a la guarderia amb 3 mesos justos i varem tenir clar el cami a fer.pero les opcions en aquell moment eren diferentes.
tambe recorda que l'ecola es nomes una part de la seva formacio, i que desde casa es fa molta...molta feina.
pero es curios eh!
quand em de pendre decisions aixis..pensant amb ells, el tip de donarhi voltes que ens hi fem.
fins que siguin pares no sabran entendro aixo..jejeej
fins aviat!!

Kudifamily ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris, per mi són molt importants i m'ajuden a veure altres punts de vista.
MACABEU, gràcies per la teva visita i per la felicitació! (ara m'estic trencant les banyes amb les endevinalles...)No deixis de visitar-nos!
SARGANTANA, benvinguda al nostre planeta! Espero veure't sovint per aquí!

Els del PiT ha dit...

La nostra opinió no et serà de gaire ajuda...

Jo coincideixo amb tu, sempre m'ha preocupat que els nens tinguin bona base ja des de P3.
Sergi (un pare preocupat)

Doncs jo crec que els nens han de passar-ho bé, que de malament ja ho passaran més endavant.
Avi Gres (un que va rebre pals per tot arreu de petitó...)

Kudifamily ha dit...

Homes... clar que em serveix d'ajuda la vostra opinió!
La d'en Sergi, perque veig que pensa com jo, i m'agrada.
La de l'Avi, perque veig que comparteix amb mi la idea que la principal funció de l'escola és que els nanos aprenguin divertint-se. Si els poses en un ambient opressor (en el sentit de tallar ales a la expressivitat, la llibertat de moviments i idees, la imaginació...) crec que divertits no estaran, i la seva idea de cultura/ensenyança serà molt esbiaixada i poc agradable... no?

Els del PiT ha dit...

I així passava bonica, i molts n'hem pagat les conseqüències, una llàstima allò de "la letra con sangre entra"...

Bruna ha dit...

noia el que et marca com a persona és el que rebs en els primers anys de vida. I això que no aconseguiràs que a algú li agradi estudiar depenent de l'escola... no hi estic gens d'acord! un bon professor motiva i et deixa amb les ganes de saber mes. Si jo vaig triar la carrera que vaig triar, història, va ser precisament perquè vaig tenir GRANS professores d'història. Si no hagués estat per elles segurament, m'hauria decantat per una altre cosa. (d'acord... potser hauria d'haver triat un altre camí... la història no té futur!!!!!!)
Penso que els valors que obtindrà la Clàudia durant aquests primers anys seran en gran mesura els que aplicarà tota la vida. Fas bé de mirar-t'ho molt. A nivell curricular i d'estudis ja hi haurà temps quan sigui més gran. En el fons tots dos teniu raó.

marta -xin76- ha dit...

Hola!

Jo sóc mestra (l'any passat P-3 i ara P-4. :-) ) Totalment d'acord que és molt important l'elecció que feu (què ha de dir una mestra d'infantil) perquè si la Clàudia va contenta a l'escola on l'acompanyin i la guiin en els seu aprenentatge, estarà motivada per aprendre. Jo estic a l'escola pública i, tot i que és cert que hi ha motles mancances encara, també cal dir que hem avançat bastant (parlo d'infantil eh? 3-6 anys) i que una escola gran (massificada) no té perquè ser sinònim de fracàs. Mira't si vols, escoles com ara el BOSC DE LA PABÒRDIA (Girona), el CEIP MARTA MATA (Gi) i altres que et podria anomenar que tenen una metodologia activa i engrescadora pels petits!

Kudifamily ha dit...

MARTA, moltes gràcies pels enllaços. Realment són dues escoles que fan molt i molt bona pinta, i que es corresponen molt amb la nostra filosofia educativa.
La pega? Ens queden molt lluny. La del Bosc encara, és a Girona, però tot i això són un centenar de quilòmetres al dia entre anar i tornar, deixant-la a dinar...
Tens raó amb això que dius que l'escola "massificada" no té perquè ser sinònom de fracàs. Perdona si he fet entendre això, no era la meva intenció. El que vull dir més aviat és que crec que es pot dedicar poc temps a l'alumne, i que això pot repercutir en les seves sensacions.
A veure si la setmana que vé us explico el nostre escenari actual.