dissabte, 4 d’octubre de 2008

Filla... no saps pas el que dius...

Situem-nos:

Hem anat els tres a la biblioteca i allà ens hem parat a xerrar amb una de les bibliotecàries, la de tota la vida, la que a la biblioteca vella ens havia cridat la atenció a tots els de la meva generació, la mítica Betti. Fa temps que ens coneixem i la Clàudia es converteix en el seu centre d'atenció durant uns minuts, fins i tot li regala una bossa-motxila per poder posar-hi els llibres que ens emportem de la biblioteca.
La Clàudia, encantada de la vida.

I uns deu minuts després d'haver marxat d'allà, dins el cotxe mentre esperem el papa, es produeix el següent diàleg:

- Mamaaaa, on és la Betti?
- A la biblioteca
- I peqquè?
- Per que treballa allà
- I peqquè?
- Per que li agrada
- Mamaaaaaa, la Clàudia vol treballar!
- ?????????????

(llàstima no tenir-ho gravat per fer-li escoltar quan sigui el moment, d'aquí uns quants anys...)

3 comentaris:

Carbassona ha dit...

Molt bona, jajaja això si que ho havies d'haver gravat i ensenyar-li d'aqui a uns anys, jejeje. Pobreta..

marta ha dit...

Vés a saber tu quina relació va fer la Clàudia! Igual va pensar que xulo deu ser estar tot el dia allà envoltada de contes i llibres!

GLORIA DSN ha dit...

jajaja que bona!!!!!