dijous, 17 d’abril del 2008

un bon despertar

M'encanten els bons despertars!!!

Que què és per mi un bon despertar?

Doncs un com el d'avui:

- Després d'una nit un pèl tonta (per part meva: mal respirar pel refredat, mal de coll i panxa revolucionada), despertar-me de cop gràcies a un petó bavós de la meva nena, en plena boca i rematat amb un "MMUÁ, DIA MAMAAA" : això fa que tot desaparegui al meu voltant... la llàstima és que unes dècimes de segon després la realitat em fa tornar a la Terra...

- Tot seguit, fer el canvi del pijama per la roba del cole sense queixes, demanar-me que li faci les "cusetes" que són les dues cuetes i pendre's el bibi d'un cop i ben contenta.

- En acabat, anar a buscar la motxila del cole i la jaqueta, i anar-li dient cada vegada més impacient al papa, que encara està en calçotets i samarreta: "NEEEEEEEM... PAPPAAA, NEEEEM"...

- Quan el papa ja ha aconseguit esmorzar d'una esgarrapada i ja marxen, que em vingui a fer un altre petó ben contenta dient-me que va al "cole" i es despedeixi de mi, des de la porta de casa fins el pis de sota mentre baixa les escales en braços del papa dient "DEEEEU MAMMMAAAAA, DEEEEUUU"

QUI S'ATREVEIX A DIR-ME QUE AIXÒ NO ÉS COMENÇAR BÉ EL DIA????

3 comentaris:

Anònim ha dit...

OOOOOOhhhhhh.... que xuliiii!!!!!!!!!!!!
A mi avui m'ha despertat l'Otis, a les 6h, quan s'ha enroscat a sobre de la meva panxa demanant mimus i roncant com un cabrón... i ara el tinc a sobre la taula, al costat del teclat, enroscat, mig adormit i roncant com un cabrón... és ben bé... ah, avui és el cumple de'n Carlitus!!!!! Hem esmorzat amb espelmetes de cumplenyanyus, jiji :-D

heidi ha dit...

Doncs sí, això és un bon despertar...

Molts petonets, família!

Carbassona ha dit...

Oi tant que si que és un bon despertar, je je je.
Petons guapis.