diumenge, 14 d’octubre de 2012

Les tres nenes de casa


Sí, sí...
Les TRES nenes.
Compteu amb mi : Una (la Clàudia), Dues (la mama) i Tres (la Sara, que està dins la panxa de la mama).
Però no us havia dit jo que era un nen????
No, no ho heu somiat.
"Era" un nen.
Segons l'ecografista de l'hospital, que aquell dia no devia estar gaire encertada...
Ara, dos mesos després de confirmar-nos que era un Jan, i dos mesos abans de veure-li la carona, resulta que és una nena.
Ei, que per nosaltres cap problema, eh?
Només en Lluc té una mica d'embolic, pobret, hehe, però en fi...

I com ho hem sabut?
No pas per l'hospital, no...

Us explico una mica com va anar la cosa:
Un mes i escaig després de l'ecografia morfològica (la que ho miren absolutament tot, sexe inclòs, si es deixa), en una visita de rutina a l'hospital, la ginecòloga, en comptes de fer-me escoltar el cor em va fer una ecografia. Jo contenta, mira, una eco més, que van escasses a la SS.
Va mirant, posa el so, escolto el cor i sento que em diu "el corasson de la nena está perfecto"
Mandeeeeee???? Nenaaaaa??? Però si és un "nene"!!!!
"Ah, le dijeron que era un varonsito???? Pues yo no veo colita aquí... Vé???? esto es cordon umbilical..."

Al final, suposo que en veure'm la cara, va acabar dient-me que no ho podia assegurar, que clar aquest ecògraf no era tan precís com el que utilitzen per les ecografies morfològiques, que potser s'equivocava ella, blablabla...
Així que la Maia va sortir de la consulta sense saber ja si portava un nen o una nena a la panxa!

Quan li vaig explicar a en Jordi, el tio reia i reia... i a mi em va donar per plorar i plorar... Perquè? Ni idea, perque tant ens feia, però a mi, per tema organitzatiu m'anava bé saber el sexe de la criatura.
Vam acabar decidint que ja ho sabriem quan naixés, que seria sorpresa.

Peeeerò, el meu home em va sorprendre fa uns dies amb una visita a casa: una ecografista amb un aparell portàtil per veure el petit gremlin en 4 dimensions en directe i tranquil·lament des del sofà.
Imagineu-vos l'escena: jo al sofà, en Jordi al meu costat, l'ecografista ídem, l'ecògraf connectat a la televisió i al menjador, els meus sogres, la meva mare, en Carles i la Maria (Tu, jo i l'Otis) i en Lluc i la Clàudia, menjant pastetes, bevent sucs, tès i cafès i gaudint de l'espectacle.
Va ser molt bonic i emotiu.
Primer vam estar-li veient la carona, com es movia, com badallava, com es tapava... Tothom deia la seva: "té cara de nena", "doncs jo li veig faccions masculines"... I cap al final, l'Amanda (l'ecografista, molt maca i molt dolça) ens va desvetllar el misteri en 4 dimensions: allà no hi havia pitu, allà hi havia patata!!!!!!!
Així que,


Hola Sara!!!
T'esperem amb molta il·lusió!!!

(Per si voleu fer un regal o senzillament voleu que us facin una eco 4d a casa, us deixo l'enllaç dels ecografistes que ens ho van fer, que es diuen Nadó 4d)

3 comentaris:

joan gasull ha dit...

nosaltres ja no estem per ecos de 4d però mai se sap, un regal que sempre pot anar bé a algú.

rits ha dit...

ooh! quina carona!! benvinguda Sara!! aviadet, aviadet! dos mesos passen volant!

MaryMoon ha dit...

Dono fe que l'experiència va ser molt bonica. Vam veure badallar la Sara i tot!!