diumenge, 21 d’octubre de 2012

I perquè Sara?

Aquests dies em trobo que haig de donar explicacions sobre el perquè hem escollit el nom de Sara per la nostra tercera filla.
No sé perquè, la veritat...
Amb la Clàudia i en Lluc la gent no tenia pas tanta curiositat...
Preguntant a alguna gent amb la que tinc més confiança, la resposta majoritària ha estat que Sara els sona menys català.
Perdó????
Anem a pams: Clàudia és un nom llatí, Lluc ídem, i Sara és d'orígen hebreu. Així que el tema català-castellà em sembla una solemne tonteria.
Que potser és un nom més posat en persones de llengua castellana? Potser sí, no ho sé, la veritat... però és que tampoc ens importa gaire...
N'hi ha que m'han dit que és nom de gitana, d'altres que si li poso per la pseudo-periodista esportiva d'ulls blaus (abans li posaria per la ballarina, carai!)... en fi...

Voleu saber perquè es dirà Sara? Doncs ja us ho dic.

Aquest nom, mai havia estat a la "quiniela" dels nostres noms preferits. Ni en l'embaràs de la Clàudia ni en el d'en Lluc (abans de saber que era nen, clar).
De fet, en aquest tercer embaràs hem tingut mooolts maldecaps per escollir un nom, perque ni en Jordi ni jo ens posàvem d'acord.
I a la fi, tant amb el nom de nen com amb el de nena, va passar el mateix: un dels dos va proposar un nom completament aliè a tots els que dèiem i haviem dit mai. Jo vaig proposar Jan (perque no ens posàvem d'acord entre Dídac i Pep) i ell va proposar Sara (perque no trobàvem cap nom, després que em destrossés Gina... ja us ho explicaré algun dia).
Quan va dir "Sara", em vaig parar un moment i vaig pensar en les persones que coneixia amb aquest nom: una nena de l'escola de la Clàudia, la dona d'un amic de la colla d'en Jordi... i ella, la SARA, sí , amb majúscules.
I allà vaig dir que sí.
I la meva Sara es dirà així per ella.
I qui és aquesta Sara?
Una amiga. Una gran amiga.
Una amiga amb qui he compartit moltes coses vitals, naixements i mort,  i a qui li tinc un carinyo molt especial.
Una gran amiga, tot i que només ens hem vist una sola vegada... i de casualitat! A Banyoles. Ella de Barcelona i jo de Figueres, i anem a trobar-nos passejant vora l'estany... un moment molt bonic.
La Sara.
La "Leire" per molta gent (alguna noia que em llegia abans, si avui encara ho fa, segur que sabrà qui és).
La simpàtica, la carinyosa, la geniüda, la forta, la marassa,  l'explosiva, l'esbojarrada, la dolça, la"fiestera", la sentimental.
La filla que enyora, la companya que estima, la mare que acompanya, la amiga que escolta.
La Sara.
I m'agrada que la meva filla petita porti un nom que significa tantes coses, almenys per mi.
Per tant, es dirà Sara!

PS: Amb tot, hi ha moments que em paro a pensar i potser sí que desitjo que sigui una mica menys trasto del que era de petita (i continua essent de gran), hahaha




4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres, Maia, la meva puti, m'has fet emocionar moltíssim!!!!!!!!!

He de reconèixer que al principi, quan et van dir que era un nen, vaig pensar OOOOOOOOOOOOOOOH, no serà una Saritaaaaaaa, Peró després, quan ja es va confirmar que es una nena, vaig pensar que què bé perquè mai t'oblidaries de mi. Tindràs una Sara a casa!!!!!!!!!!!!

Tinc molt bon record d'aquell dia a Banyoles, va ser molt especial per mi també poder fer-te una abraçada, veure als teus fills i tu als meus!!!!
Sense haver-los vist mai abans, sabia tantes coses d'ells i tu dels meus,... moltes més que qualsevol familiar o inclús que el seu pare jajajajajaaaaaaa!!!!!!!!!!!
Aix nena, només et puc agrair les teves paraules i dir-te que sempre tinc un lloc per tu als meus pensaments, que et segueixo i que malgrat la distancia, saps que sempre seré aquí per escolar-te.
T'estimo floreta puti meva!!!!!!!!!

Sempre teva,

Sara Leire de las Peras Caídas :))))))))))

angaleta ha dit...

Oh, que bonic! Totes dues sou fantàstiques! Per cert, quan vaig llegir que es diria Sara vaig pensar un moment que potser era casualitat, però que potser no. Ara veig que no. I me'n alegro! Un petó gegant a totes dues (i al tanto, que la meva germana es diu Gina)! Per cert, a Divinity fan Serendipity (o alguna cosa així) i el prota de la peli va com boig buscant a una Sara...

Clara Tiscar i Castells ha dit...

Una gran persona la Sara. A qui trobo a faltar... ultimament no xerro massa amb ella!

rits ha dit...

ooh! quin post tan emotiu i trobar el comentari de la Sara, encara el fa més rodó.

I tant que Sara és un nom genial, està envoltat de moltes emocions!