dilluns, 7 de març de 2011

Hi havia una vegada...

... una dolça fada (amb cara de múrria, jeje)...


... acompanyada d'un Peter Pan un xic entremaliat...


... que es va trobar amb uns pirates poc temibles (i unes melenes precioses!)...


... amb qui va lluitar amb la seva millor arma: el seu somriure!

FI

;-)

7 comentaris:

McAbeu ha dit...

Amb un somriure així no hi ha pirata que es resisteixi... sobre tot si són melenuts i poc temibles. :-))

sargantana ha dit...

jajajaj...qaue macos esteu
i que s'ho pasen la mainada aquets dies..
les disfreses fetes per tu no??
petonets per tots

Thera ha dit...

Que guapos!! A casa també ens agrada molt el Carnaval!

Assumpta ha dit...

Hehehe ai, jo admeto que no sóc gens ni mica de carnaval... en canvi m'encanta veure les disfresses dels petits!! :-))

La fada segur que guanyarà perquè la seva arma-somriure és maquíssima!

I és cert!! hehehe els pirates tenen unes cabelleres precioses :-DD

Jimena ha dit...

Esta sí que es una historia de cuento de hadas...

Eso sí, los piratas son poco creíbles, nada temibles, nada fieros, se les ve cara de amorosos.

Carnaval, carnavaaaal, carnaval te quierooooo (Giorgi Dann dixit).

Tu, jo i l'Otis ha dit...

guaaaaaaaaaaaaaaaaapoooooooooooooooooooosssssssss

Irina ha dit...

mare meva!!!!
acabo de descobrir qui ets i no me'n se avenir com de gran esta la Claudia!!! i no sabia que hi havia una altra adicio a la familia! Moltes felicitats!