divendres, 20 d’agost de 2010

Tu ja no hi ets i floriran les roses


Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre.

Miquel Martí i Pol

És tanta la tristor que sento
que el dolor no em deixa respirar.
Et trobo tant a faltar...

7 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

Des d'algun lloc sentirà els versos d'en Martí i Pol que li regales.

Saps que estem per aquí pel que convingui.

Ànims!

*Sànset*

zel ha dit...

Ja saps que t'entenc, i molt, i t'acompanyo en el vers i en els silencis...

Un petó molt fort!

Carbassona ha dit...

Som al teu costat ajudan-te a portar-ho, petonets.

garbi24 ha dit...

Això vol dir que la vida ha de continuar.....encara que sigui amb mancances importants. Endavant sempre endavant

McAbeu ha dit...

El trobes a faltar però sempre serà aquí, el teu record sempre el mantindrà ben a prop i t'ha de donar forces per seguir endavant.
Una abraçada molt forta!

Assumpta ha dit...

Tinc una foto absolutament igual amb el meu pare... és la meva preferida (la meva és en blanc i negre perquè és més antiga)

Maia... xiqueta, però si ell no vol que estiguis trista. Pensa-hi... Ell et vol veure somriure... si el tens EN tu, EN els teus fills... El sempre hi és :-)

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Estic amb l'Assumpta, ell hi és en tu i en els nens, encara que no el puguem veure. Un petonàs!