dijous, 29 de juliol de 2010

Mami, teti!

Sí, senyors i senyores.
Aquesta és la primera "frase" d'en Lluc.
És el seu primer intent de fer-se entendre verbalment.

Mami, teti!

I per si no ho entenc prou bé, assenyala amb el dit l'objecte del desig, o, ja més cavernícolament, directament em baixa la samarreta.

La veritat és que fa molta gràcia, i la gent quan ho veu al·lucina (aquí ja no sé si pel fet que digui això o perque mami amb ja més d'un any... deixem-ho córrer, jeje)

Haig de dir que en Lluc "xerra" pels descosits... més aviat no calla!
Ens clava discursos per tot, això sí, a la seva manera i gesticulant molt. Però les úniques coses que diu ben clarament són papa o papi, mama o mami i teti (no entenc la mania d'acabar-ho tot en -i... herència italiana???). I la única frase intel·ligible és la que dóna títol al post.

Ja em puc començar a preparar, perque quan la llengua se li desboquiiiii...

5 comentaris:

Núria, Oriol i Nil ha dit...

Molt bé Lluc, tu si que en saps!! Hem d'aprendre a dir el que volem.

sànset i utnoa ha dit...

Això dels discursos és perillós. No el deixis fer-se polític!!!

*Sànset*

Glòria DSN ha dit...

jaja, em sona molt aixó de baixar la samarreta.. ja veuràs d'aqui a uns mesos s'et tirarà literalment a sobre, i si estàs al sofà, t'estirará per ell està més comode jaja.

gominola ha dit...

Molt bé lluc !!!

onavis ha dit...

El teu fill té clar el que és bó!!