A casa mengem tomates tot l'any.
Dèria meva, en vaig boja.
I ho he encomanat a tots els de casa, sobretot a la Clàudia, que li encanten!
Però a l'estiu la cosa ja és més bèstia.
I les tomates corren cada dia, migdia i vespre.
Amb enciam.
Amb formatge fresc i síndria.
Amb síndria i nespres.
Amb tonyina i ceba.
Al forn.
A la pizza.
En suc.
I les que veieu a la foto, en aquesta època duren exactament dos dies i mig.
... no sabeu com agraeixo a l'estiu l'hort dels meus sogres, mmmmmmm!
7 comentaris:
Ben bons i ben sans que són!
P.S. A mi em passa amb l'enciam...
*Sànset*
A mi també m'agraden moltíssim els tomàquets... amb tot :-))
En canvi a ma germana no li agraden... Pa amb tomàquet i prou. Menjar-se "un tall" de tomàquet no li agrada...
un bes, bonica
Jo també vaig cada dia a l'hort a veure com creixen....però aquest any anem tard amb aquest temps
Jo sé d'una nena molt llepafils mooolt llepafils, que sa mare estava contenta el dia que per dinar es menjava una salsitxa, una, i una tomata amanida! Jeje,lo de les tomates es veu que encara dura...
Rosa.
Ummm!!! M'encanten!!! De petita me les menjava de la tomatera estant!
Són molt bones les tomates, ummmm... Si el meu pare fa hort al final no les hauré de comprar jajaja.
Publica un comentari a l'entrada