dijous, 17 de juny del 2010

La casa de les tomates


A casa mengem tomates tot l'any.
Dèria meva, en vaig boja.
I ho he encomanat a tots els de casa, sobretot a la Clàudia, que li encanten!

Però a l'estiu la cosa ja és més bèstia.
I les tomates corren cada dia, migdia i vespre.
Amb enciam.
Amb formatge fresc i síndria.
Amb síndria i nespres.
Amb tonyina i ceba.
Al forn.
A la pizza.
En suc.
I les que veieu a la foto, en aquesta època duren exactament dos dies i mig.

... no sabeu com agraeixo a l'estiu l'hort dels meus sogres, mmmmmmm!

7 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

Ben bons i ben sans que són!

P.S. A mi em passa amb l'enciam...

*Sànset*

Assumpta ha dit...

A mi també m'agraden moltíssim els tomàquets... amb tot :-))

En canvi a ma germana no li agraden... Pa amb tomàquet i prou. Menjar-se "un tall" de tomàquet no li agrada...

sargantana ha dit...

un bes, bonica

Garbí24 ha dit...

Jo també vaig cada dia a l'hort a veure com creixen....però aquest any anem tard amb aquest temps

Anònim ha dit...

Jo sé d'una nena molt llepafils mooolt llepafils, que sa mare estava contenta el dia que per dinar es menjava una salsitxa, una, i una tomata amanida! Jeje,lo de les tomates es veu que encara dura...

Rosa.

Thera ha dit...

Ummm!!! M'encanten!!! De petita me les menjava de la tomatera estant!

Carbassona ha dit...

Són molt bones les tomates, ummmm... Si el meu pare fa hort al final no les hauré de comprar jajaja.