dissabte, 6 de març de 2010

Festival Musical Blocaire : els 70's

Seguint una nova crida d'en Tibau, us deixo un parell de cançons dels anys setanta, la dècada en la que vam néixer en Jordi (1979) i jo (1977).

Tot i ser de finals de la dècada, moltes de les cançons dels 70 han perdurat molt de temps, i formen part de les nostres vides.

Només en poso dues, però podrien ser moltes més: els Rolling, Queen, Dylan, Pink Floyd, The Eagles, Supertramp, ELO, Bee Gees... n'hi ha tants...
M'ha costat molt escollir-les, però aquí les teniu, dels meus dos cantautors preferits:

Cançó a Mahalta de Lluís Llach, 1974


Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes;
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau.

I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,
de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.


Ojalá, de Silvio Rodriguez, 1970


Ojalá que las hojas no te toquen el cuerpo cuando caigan
para que no las puedas convertir en cristal.
Ojalá que la lluvia deje de ser milagro que baja por tu cuerpo.
Ojalá que la luna pueda salir sin ti.
Ojalá que la tierra no te bese los pasos.

Ojalá se te acabe la mirada constante,
la palabra precisa, la sonrisa perfecta.
Ojalá pase algo que te borre de pronto:
una luz cegadora, un disparo de nieve,
ojalá por lo menos que me lleve la muerte,
para no verte tanto, para no verte siempre
en todos los segundos, en todas las visiones:
ojalá que no pueda tocarte ni en canciones.

Ojalá que la aurora no dé gritos que caigan en mi espalda.
Ojalá que tu nombre se le olvide a esa voz.
Ojalá las paredes no retengan tu ruido de camino cansado.
Ojalá que el deseo se vaya tras de ti,
a tu viejo gobierno de difuntos y flores.

1 comentari:

sargantana ha dit...

tenia la certessa de que seria d'en llach
i no m'he equivocat...jajajja
bon dia familia!