A casa no tenim gas, i tot, però TOT va amb electricitat: llum (off course), telèfon (per la línia ADSL) cuina d'inducció, calefacció radial, aigua calenta amb dipòsit calentador...
Això fa que quan se'n va la llum, quedem completament venuts.
Normalment els talls de llum que hi ha per aquí, són curts i no solen causar gaire problemes (a l'estiu, només a deu quilòmetres de casa la cosa ja és més complicada), però aquests dos dies ha sigut un xic diferent, i la tarda i nit del dilluns la vam passar tota sense llum, cosa que ens va provocar algun maldecap.
Com ho vam solucionar? Doncs a tres quarts de set de la tarda, quan va tornar la llum durant uns quinze minuts, vam poder escalfar els sopars dels menuts, i ens vam trobar sopant a les set a la llum de les espelmes. A les vuit, els dos trastos ja estaven dormint, i aquella nit vam dormir els quatre junts, per mantenir l'escalforeta.
L'endemà (ahir) ja vam tenir llum, intermitentment, i en canvi els mòbils no tenien línia.
No cal dir que Fecsa-Endesa i Red Electrica s'hi han lluït: ni informació, ni solucions. I què els passarà? Res, com a molt una multeta que per ells és com una pessigadeta i ja està, i a continuar cobrant...
En fi, que comprarem un càmping gas per emergències d'aquest tipus, i un parell de mantes més per si de cas!
Us deixo unes quantes fotos. Ja sé que n'heu vistes un piló, però em fa gràcia ensenyar-vos les nostres...
El dilluns, no pensava que quallaria i hi hauria el merder que hi ha hagut!
Em vaig posar melangiosa i vaig escriure el post que va aparèixer ahir.
La foto és des de l'ampit de la finestra de l'habitació de la Clàudia, el gruix que hi ha és d'uns 10cm i devien ser les quatre de la tarda.
Ens vam passar hores mirant com nevava...
Ahir a mig matí, ja vam poder baixar al carrer a fer fotos! La pluja de la nit, i el sol i el vent del matí van fondre molt ràpidament la neu.
I això va ser el nostre berenar d'ahir: Torrijas!
Sí, ja ho sé, en català són Torradetes de Santa Teresa... però el meu pare no era gaire de sants, i en deia així, jajaja .Pa sucat amb llet, arrebossat amb ou i fregit, amb un polsim de sucre i canyella!
Feia anys i panys que no en menjava!
Me les feia el meu pare quan era petita (i quan vaig ser més gran, a petició encara me'n feia...)
8 comentaris:
Nosaltres encara estem sense electricitat i no sabem per quants de dies....de moment portem 52 hores.
Bones torrijas.
Te n'agafo una...m'encanten!
Jo he tingut sort amb la llum perquè també hi depenc,...sort que tinc un càmping gas :)
Està bé aquesta paraula "#/%&gr#**!&", jo també la faig servir en casos similars jeje
Aquestes companyies són així de FASTIGOSES, filla meva. Menys mal que ja en teniu que, com diu en Garbi24, encara hi ha gent que en té per dies... ufff
Jejeje que maca està la Clàudia a la neu :-))
No hace mucho tiempo que no venía a visitarte y Cláudia ha crecido un montón! =D
Te leo a tropezones por mi limitado lenguaje pero, te disfruto. Gracias.
Un abrazo!!!
A casa també ho tenim tot elèctric i aquests dies he pensat molt en això de la mono-dependència energètica.
Amb això vull dir que si em passes el que us ha passat a vosaltres i que encara passa a GARBI24, "colla de #/%&gr#**!&!" seria el mínim que em passaria pel cap.
És una mica tard per berenar, però t'agafo una "torrija". Amb el teu permís, és clar. :-)****
Amb aquestes torrijas em fas venir gana!!!
Nosaltres aquesta vegada ens hem salvat, per sort no hi ha hagut talls elèctrics, però neu... al jardí de casa 70cm. Jo feia anys i panys que no ho veia... Depenem totalment d'uns impresentables...
Aquestes torrijas fan una pintaaaaa....
Utnoa
La dependència energètica és generalitzada. Nosaltres tenim gas, sense llum podem fer menjar però la calefacció ( de gas) necessita llum per funcionar ( també té nassos!).
Els que vam tenir un tall elèctric curt vam tenir molta sort perquè hi ha gent que porta 5 dies sense i això ja és inagunatable!
Publica un comentari a l'entrada