Per dir-te que està nevant de valent,
tant, que desde la finestra
no veig la nostra Albera,
que la Clàudia està alucinada
veient com cauen els flocs de neu,
i que ja sé que tu no ho vols,
però a mi m'encantaria que quallés.
Et truco...
Per explicar-te que ahir la Clàudia
va anar per primer cop al cine,
i que hauries d'haver vist la il·lusió,
la sorpresa i la felicitat brillant als seus ulls
dins la penombra de la sala.
Et truco...
Per dir-te que vinguis ràpid a casa,
que veuràs el patufet Lluc com gateja
i com ja fa quatre passes agafat de les manetes,
que ja pica de mans i no para quiet,
ja t'explicaré com n'és de punyetero aquest baldufa...
Et truco...
Però el telèfon no em retorna la teva veu.
Només em respon un silenci dur i fred,
gèlid com els flocs de neu colpejant la meva galta.
Cruel aparell que em posa de cop els peus a terra,
no em podries tornar la seva veu?
Encara avui et truco, però tu ja no contestes,
i voldria tant sentir-te...
4 comentaris:
Justament ahir, el 8 de març, era l'aniversari de mon pare... Va néixer el març i va morir el març (el 22) i també el març havia de néixer el meu fillet (la data probable de part que em van donar era el 20)... quin mes aquest del març!!
Com jo crec que la vida existeix des del primer moment de la concepció i ploraria quan veig aquelles diputades rient i aplaudint, com si anessin de festa, en aprovar una llei tan dolenta... doncs ara crec que el meu fillet és al Cel i que el meu pare (son avi) me'l cuida ;-)
Tot i que el xic ja faria 15 anys jo l'imagino com un bebe... com en Lluc és ara si fa no fa ;-)... i imagino que mon pare el té en braços i mon pare el veig com amb uns 65 anys (o sigui, molt més jove del que seria ara)
Bé :-)) com no sabem com és el Cel, jo el puc imaginar com vull jajaja i l'imagino així...
Però no ploris quan pensis en el teu pare, dona, que ell no ho voldria això!!... i el telèfon no et pot tornar la seva veu perquè tan sols és un aparell... La seva veu la sentiràs -com deia el Petit Príncep- directa al cor :-))
venia a dir-te unes paraules que t'aliviesin, o al menys a intentar.ho. pero no ho fare pas millor que la Assumpta.
tanca els ulls i escolta el teu interior, alla es on guardes la seva veu, alla es on el trovaras.
uns petons, maca
Diumenge farà 2 anys que el meu pare ens va deixar...costa tant no poder parlar-li. Costa veure la mare que resta en silenci massa sovint....
Una abraçada
Petons a totes. MOlts, molts petons.
Publica un comentari a l'entrada