divendres, 12 de febrer del 2010

63

La teva flama va morir,
però dins meu
continua cremant amb força.

Felicitats allà on siguis

9 comentaris:

Garbí24 ha dit...

Un minut de silenci.

McAbeu ha dit...

No la veiem i per això ens sembla que ja no hi és però tu demostres que aquesta flama no s'ha apagat ni s'apagarà mai.
Abraçades! :-)****

Joana ha dit...

El record la mannté viva!
Una abraçada

sànset i utnoa ha dit...

Cap flama mor mentre es mantingui en el nostre record.

*Sànset*

Cris (V/N) ha dit...

El meu avi va morir fa 20 anys, i sempre tinc la seva flama encesa.... t'entenc i t'abraço en la distància.... Petons carinyosos i que mai deixi de cremar l'espelma dels records!

kweilan ha dit...

Mentre els recordem segueixen amb nosaltres.

Assumpta ha dit...

Felicitats, pare de la Maia!!

Per com ella parla de tu, sé que ets una gran persona :-)

Cuida-la molt, a ella i a la seva preciosa família! ;-)

Desdemicordilleradelosandes ha dit...

Gracias por compartir un poquito tu vida conmigo . Yo trabaje con gases mediciNAles (AGA) .Se que el cancer al pulmon , son rapidos y con muy escasa cura . Mi padre tambien fallecio de cancer , peor cerebral , Lejos a sido el dolor más grande de mi vida , solo tenia 45 años . Aun me hace mucha falta y enteindo absolutamente tu dolor . Uno aprende a vivir con la perdida , es parte de la vida , pero pucha que es dicifil!!!
Un abrazo bien apretado y seguro que tu papa te acompañara donde quiera que estes . Ya tienes un aliado en el cielo jajajajaj
Besotes!!

GLORIA DSN ha dit...

una abraçada ben gran!