Avui que en Lluc compleix 7 mesos, torno a utilitzar a la iaia punkarra per dirigir-me a toooota aquella colla de "bandarres" que em van dir la frase dels pebrots...Amb el segon és més fàcil...
I UN RAVE!
Estic tant o més perduda que amb la primera!
Tooooooooot és diferent, començant per l'embaràs (malestar continu durant nou mesos en el segon versus plàcida espera en el primer), continuant pel part ( disset hores versus vuit), i acabant pel caràcter del petardo (ploraner incansable i inconsolable versus patxorra considerable )... passant per l'odi a la cullera del segon envers la dèria pel mateix utensili de la primera...
En fi...
Mares i pares futurs... quan us decidiu a anar pel segon, NI CAS dels que us diguin la frase maleïda aquesta!
El segon és igual de complicat que el primer!
.
.
.
... i igual de meravellós alhora...
10 comentaris:
No, ho vas entendre malament....es amb el tercer que tot es més fàcil.
No era amb el cinquè?... ;-P
Realment NO és més fàcil amb el segon. Potser és més difícil i tot. Amb el temps has anant aprenent uns mètodes, tàctiques, rutines, etc que amb el primer veus que et funcionen perfectament (o més o menys).
Quan arriba el segon intentes aplicar els mateixos mètodes, fins que trigues un temps a veure que no hi ha res a fer, et desesperes, i després busques noves fórmules que et permetin portar el peque.
Lluc!! Què és això de que no t'agraden les sopetes? I tan bones que són?
Mira la Clàudia com les menja totes, home!! :-))
De fet, el més fàcil és no tenir-ne cap jajaja... ostres!! mai hagués pensat que jo fes un acudit en aquest sentit... Apa!! punt per l'Assumpta :-PP
ostres nenes quins anims que em dones!!!
inocenta criatura!!
tot el que has apres amb el primer...no serveig amb el segon
i si alguna cosa es pot aprofitar, llavors ets tu qui ho veu diferent
pero aixo es lo bonic..
no t'en perdis ni un moment
son irrecuperables!!!
un peto als quatre
Hahaha!
Jo de tu miraria de parlar amb qui et va donar aquest consell i dir-li quatre cosetes, a veure d'on ve aquesta ciència encara no prou demostrada.
Ànims, paciència i molt de carinyo que els passen volant i desprès sap greu no haver aprofitar cadascún d'aquests meravellosos moments.
Nanit i petonets.
=)
Amb el títol i la foto de la iaia només d'accedir al bloc m'he fet un fart de riure!!!!
Suposo que és aquesta la gràcia
osti, obro el blog i em trobo la iaia fent-me "aixó", quin sustu!, jajaja, neeena tu ves pel tercer i ja veuras com puja tot sol!! jajja, no diuen aixó??? aiixx aquestes dites dels cu..
UN PETO FAMILIA!!!
Vaja ... i nosaltres que portem setmanes donant-li voltes al repetir.
jajjajaja!!! quina raó!! a mi també m'ho deien que els segons són més tranquils, més més més... com tu dius... i un bè negre! jajaa!!
A disfrutar-los familia!!! Mil petons que estan tots dos preciosos!!!
Publica un comentari a l'entrada