dijous, 14 de gener de 2010

"Amb el segon és més fàcil..."

Avui que en Lluc compleix 7 mesos, torno a utilitzar a la iaia punkarra per dirigir-me a toooota aquella colla de "bandarres" que em van dir la frase dels pebrots...

Amb el segon és més fàcil...

I UN RAVE!

Estic tant o més perduda que amb la primera!

Tooooooooot és diferent, començant per l'embaràs (malestar continu durant nou mesos en el segon versus plàcida espera en el primer), continuant pel part ( disset hores versus vuit), i acabant pel caràcter del petardo (ploraner incansable i inconsolable versus patxorra considerable )... passant per l'odi a la cullera del segon envers la dèria pel mateix utensili de la primera...

En fi...

Mares i pares futurs... quan us decidiu a anar pel segon, NI CAS dels que us diguin la frase maleïda aquesta!
El segon és igual de complicat que el primer!
.
.
.
... i igual de meravellós alhora...

10 comentaris:

garbi24 ha dit...

No, ho vas entendre malament....es amb el tercer que tot es més fàcil.

captaire ha dit...

No era amb el cinquè?... ;-P

Realment NO és més fàcil amb el segon. Potser és més difícil i tot. Amb el temps has anant aprenent uns mètodes, tàctiques, rutines, etc que amb el primer veus que et funcionen perfectament (o més o menys).
Quan arriba el segon intentes aplicar els mateixos mètodes, fins que trigues un temps a veure que no hi ha res a fer, et desesperes, i després busques noves fórmules que et permetin portar el peque.

Assumpta ha dit...

Lluc!! Què és això de que no t'agraden les sopetes? I tan bones que són?

Mira la Clàudia com les menja totes, home!! :-))

De fet, el més fàcil és no tenir-ne cap jajaja... ostres!! mai hagués pensat que jo fes un acudit en aquest sentit... Apa!! punt per l'Assumpta :-PP

AURORA ha dit...

ostres nenes quins anims que em dones!!!

sargantana ha dit...

inocenta criatura!!
tot el que has apres amb el primer...no serveig amb el segon
i si alguna cosa es pot aprofitar, llavors ets tu qui ho veu diferent

pero aixo es lo bonic..
no t'en perdis ni un moment
son irrecuperables!!!

un peto als quatre

- assumpta - ha dit...

Hahaha!
Jo de tu miraria de parlar amb qui et va donar aquest consell i dir-li quatre cosetes, a veure d'on ve aquesta ciència encara no prou demostrada.
Ànims, paciència i molt de carinyo que els passen volant i desprès sap greu no haver aprofitar cadascún d'aquests meravellosos moments.
Nanit i petonets.
=)

Ramon ha dit...

Amb el títol i la foto de la iaia només d'accedir al bloc m'he fet un fart de riure!!!!

Suposo que és aquesta la gràcia

GLORIA DSN ha dit...

osti, obro el blog i em trobo la iaia fent-me "aixó", quin sustu!, jajaja, neeena tu ves pel tercer i ja veuras com puja tot sol!! jajja, no diuen aixó??? aiixx aquestes dites dels cu..
UN PETO FAMILIA!!!

òscar ha dit...

Vaja ... i nosaltres que portem setmanes donant-li voltes al repetir.

Myriam ha dit...

jajjajaja!!! quina raó!! a mi també m'ho deien que els segons són més tranquils, més més més... com tu dius... i un bè negre! jajaa!!
A disfrutar-los familia!!! Mil petons que estan tots dos preciosos!!!