dijous, 26 de novembre de 2009

Qui dies passa anys empeny

Molts de vosaltres m'aneu preguntant com anem, què fem i com estem, ja que últimament no explico gaire res de nosaltres.
Doncs aquest post és un petit resum de com ens va la vida.

La Clàudia està feta una senyoreta.
Li agrada molt anar a l'escola, s'ho passa molt bé, i si fos per ella es quedaria a dinar tots els dies allà! A casa juga a ser mestra, i haig de dir que gasta molt mala gaita, hahaha
Cuida molt del seu germanet, i se l'estima moltíssim... fa molt sovint de mama, i fa molta gràcia.
Els gelos s'estan començant a fer notar un xic, de manera molt subtil, però: un xic més de rebequeries i molta més necessitat d'atenció i companyia dels papes. És ben normal, pobreta... el seu mon s'ha capgirat una mica d'ençà cinc mesos...
I continua essent molt pallassa...



En Lluc creix molt depressa.
Sembla que anem millorant en el tema dels plors, està un xic més calmat. Tot i que ara comença a aguantar-se assegut i no hi ha qui el pari volent agafar coses de tothom!
Hem començat a fer-li tastar la fruita (rosegar un plàtan, xuclar mandarina o pera) i li agrada moltíssim... però com la lleteta de la mama, res!
S'estima amb bogeria a la Clàudia, de fet, els millors somriures i les rialles més grans les reserva per a ella sempre. I quan la crida perque li faci cas, fa molta gràcia.
És un "xerraire", no para el tio (a les 3 de la matinada no en fa tanta, la veritat). Dorm molt bé a les nits (es desperta per mamar només), però de dies no, i a més no vol saber-ne res del pipo (xumet), a ell li agraden més els meus mugrons o els seus dits...



I nosaltres els papes... doncs anem trampejant. Com diu el refrany del títol, qui dies passa anys empeny.
Amb moltes preocupacions i maldecaps, per la feina d'en Jordi penjant d'un fil, per la meva salut (tema d'articulacions... anem fent proves en plan si l'encerto l'endevino a veure què carai em provoca aquests dolors) i per la seva també, pels diners, pels tristos aniversaris... en fi...
I jo, com que necessito distreure'm, a les nits em poso a cosir. Li he demanat prestada la màquina de cosir a la meva sogra, que està velleta però encara funciona prou bé (la màquina, eh? que la sogra és i està estupenda!). Els Reis estan de crisi i no me'n podran portar una de nova, així que val més això que res, no? Encara que m'haig d'espavilar a fer cosetes, perque no és plan de deixar la sogra gaire temps sense màquina, que ella també la necessita.
Així que ja m'he embalat fent un Quilt de coloraines...



... ja us posaré la foto del resultat final, si me'n surto dignament, clar! Els colors són molt vius, perque suposo que el meu cos així ho necessita. Primer havia escollit uns colors molt foscos, però al final les mans van anar a parar cap aquestes teles.
I també faré un parell de coixins pels nens, un de la Kitty i un trenet, així ajudarem al tió a que cagui alguna coseta més, jeje, que crec que anirà un xic restret...

I així anem, esperant que passin els dies grisos amb l'ajuda dels somriures dels nostres fills.

5 comentaris:

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Apunta també els somriures dels que estem lluny però us tenim sempre presents, eh!!!

(ves fent pràctiques amb la màquina que potser un dia d'aquests et faré un encàrrec, jeje ;)

rits ha dit...

molts ànims i endanvat!!!
et quedarà xulíssim el quilt!!!

qu graciosa que està la Clàudia a la foto que penges!!!!

Assumpta ha dit...

Coses una mica complicades al final del text... i coses magnífiques que valen per milions al principi del text!! :-))

Saps cosir a màquina!! Artista!! :-)) Jo no en sé... ostres, n'hauria d'aprendre.

Tinc moltes ganes de veure aquest Quilt que fas!! :-)) Les robes són molt maques! (Jajaja m'has fet riure amb els comentaris de la màquina de cosir i la sogra)

No em diguis que tens artritis, xiqueta!! Jo en tinc: diagnosticada des de fa nou anys, però amb problemes des de molt abans.
Si t'ho diagnostiquessin i vols parlar-ne, si et puc ajudar en alguna cosa, no dubtis en dir-m'ho, de veritat :-))
No és agradable, clar,... però es pot portar perfectament, no has de patir :-))

AURORA ha dit...

ara que ens tocara la loteria podreu enjegar la feina a la me i venir a passar una temporada per aqui que hi ha uns balnearis que curen quelsevol cosa!!!

GLORIA DSN ha dit...

GUapa tens uns fills estupendos!!!

i nena quint quilt mes xuluuuu!! vist es molt millor que explicat!! que xulu!