Potser és per això, que quan veig les mirades, gestos i riures de complicitat que ja tenen els meus dos fills, el cor se'm fon d'amor i un gran somriure es dibuixa a la meva cara.
(quan arribin les baralles segur que el somriure se m'esborra, ja ho sé... hehehe)
8 comentaris:
Quines fotos més tendres
No hi pensis en les baralles, és clar que arribaran però l'amor no desapareixerà de cap manera.
:-)****
Doncs justa la fusta el que ha dit en Mac! :-)
És clar que es barallaran, però es seguiran estimant...
Espera a que en Lluc camini i comenci a agafar-li les coses, a que li trenqui una nina, o que li faci un ratllot de retolador a la pàgina dels deures jejeje
Però seguiran essent igual d'adorables i preciosos!
Ah! I això sí, entre ells es barallaran, però pobre de qui vulgui fer alguna cosa al Lluc, que la Clàudia el defensarà per damunt de tot... i quan siguin una mica més grans, en Lluc farà el mateix amb ella :-))
ui, les baralles i la gelosia vindran,formen part del seu creixement i aprenentatge vital, però els moments que comparteixin de jocs i rialles son màgics i inoblidables :)Jo quan miro els vídeos dels meus quan eren petits amb els seus jocs m'emociono :)
les baralles entre germans a la infància, uneixen mésde grans, t'ho dic jo :)
i no te'n salvaras de les baralles....to dic jo
quines fotos més tendres... jo tb sóc filla única i per això m'agradaria k la meva Laia tingués la sort de tenir germans...
Petonets
Estan guapíssims!!
ooooooooo aqui una altra filla unica que es molr de ganes que la seva filla no ho sigui!
ja tambe crec que ha de ser genial
Publica un comentari a l'entrada