dimarts, 20 d’octubre de 2009

Permís per ser pares


Fa uns dies uns bons amics nostres ens van trucar per donar-nos una notícia desitjada i esperada: els havien donat la idoneitat per adoptar. A la pràctica vol dir que la Generalitat els dona llum verda per poder adoptar un infant, en considerar-los aptes per a ser pares.
No cal dir que vaig cridar d'alegria quan m'ho van dir, els qui els coneixem sabem que seran uns pares increïbles, i a casa ens n'hem alegrat moltíssim.
Hem viscut de molt a prop tot el procés, amb els nervis i les inseguretats que provoquen el seguit d'entrevistes que conformen aquest període en el qual els han "examinat", i encara que és el primer (i gran) pas, això només ha fet que començar, ja que encara els queda un cert temps per poder tenir en braços el seu fill o filla.

I fa uns anys, també vaig viure dins la meva familia el mateix procés, feixuc i esperançador alhora.

De tot això me'n sorgeixen un seguit de reflexions, que potser pequen de demagògiques però que crec que molts de nosaltres ens fem, almenys els que d'una manera o altra convivim amb l'adopció:

Perquè als que volen adoptar se'ls "examina" per poder ser pares, se'ls estudia, se'ls dona un permís, en definitiva... i als que tenim fills biològics no?

Perquè als que tenim fills biològics se'ns pressuposa idonis per la paternitat/maternitat i en canvi als que volen adoptar un nen els fan passar tota mena de testos psicològics, entrevistes i demés?

Perquè quan una parella vol tenir un fill biològic no és obligatori fer una primera visita al CAP o al ginecòleg per programar un seguit d'entrevistes demanant els antecedents penals, estudiant les seves possibilitats econòmiques, burxant l'entorn familiar i analitzant-los psicològicament, per finalment decidir si els donen permís per ser mare o pare, per criar aquell fill?

Sincerament, em sembla molt injust que es facin passar totes aquestes "proves" a uns pares que, normalment, quan arriben a la decisió d'adoptar ja han passat per un camí personal molt feixuc (és trist, sí, però de moment l'adopció encara és majoritàriament la segona opció) i realement volen ser pares.

Ja sé que és per descartar capritxos, per assegurar el benestar de la criatura i tot això... però perquè no ens preocupem tant per tot això en el cas dels embarassos?
Quants fills no desitjats córren pel món?
Quants pares han portat al món fills per "arreglar" la seva situació personal com a parella?
Quantes families viuen en la misèria, i tenen fills?
Quantes parelles amb un entorn social i psicològic poc desitjable són pares?

Per descomptat que no dic que aquests exemples que poso no puguin tenir fills, però el que sí dic és que potser tots aquests casos no passarien els exàmens i no els donarien en cap cas la idoneïtat per poder tenir fills.

I perquè ells poden tenir fills tan tranquilament i uns altres necessiten un permís d'algú que no els coneix, un paper que els digui que poden ser pares?

Món estrany aquest en el que vivim...

Us deixo alguns blogs i webs que narren l'experiència d'adoptar:

Un viatge diferent, l'adopció
Amb la meva princesa
Cardona Mali Connection
Arribaràs d'Etiopia
Valeria i Martina
Adopchina
Camí d'Àfrica

7 comentaris:

GLORIA DSN ha dit...

siiiii, seràn uns pares fantastics!!!!! que guai!
bé i el tema aquests de repassar-te tant per ser pare... buff..donaria per escriure molt.

Assumpta ha dit...

Dona, jo, que no he tingut fills, entenc que per l'adopció es miri d'assegurar una idoneitat (que, tot i així els psicòlegs es poden equivocar i no declarar aptes a qui serien bons pares i declarar-ne a alguns que no... a vegades es mira massa el tema econòmic... però algun "control" hi ha d'haver)

Jo tinc moltíssims cosins (mons pares eren tots dos de famílies nombroses i els meus tiets també han sigut de famíles nombroses) la majoria són pares biològics, però tinc un cosí i una cosina, que són pares adoptius.

Ell ja fa anys, la filla gran ja té 20 anys :-)

La cosina va començar el procediment fa menys i el nen gran té 5 anyets i fa poc ha arribat la nena i estàn contentíssims.

El fet de que hi hagi pares biològics que no siguin responsables, que no semblin "idonis", no vol dir que en el cas de l'adopció, en que sí que es pot mirar una mica, no s'hagi de mirar de demanar uns certs requisits.

El sistema perfecte no existeix... ara bé, jo mai donaria en adopció un nen a una parella sense mirar res de res...

AURORA ha dit...

carinyo si fessis "examens" als apres biologics la natalitat cauria en picat!!!
jo tambe crec que exageren una mica

Thera ha dit...

Enhorabona per als vostres amics, segur que seran uns bons pares! I sí, quan tens l'adopció molt propera t'adones de tot el que han de passar els pares, tràmits i tràmits i més tràmits... I cal tenir en compte que sovint s'ha arribat a l'adopció com una alternativa després de vàris fracassos per poder ser pare. Difícil sí, però de ben segur que amb un final feliç :)

Cris ha dit...

Bones reflexions, Kudifamily.... I enhorabona als vostres amics!! Un petó a 4 bandes :)

Bruna ha dit...

t'imagines? que quan entrem en edat fèrtil ens posin un dispositiu que eviti embarassos i quan volguem ser mares o pares haguem d'anar al cap a que ens entrevistin, i, un cop validats, ens ho treguin?
com una peli de ciència ficció. No es toleraria de cap de les maneres!
Tot i això entenc que abans de donar un nen que ja existeix s'hi mirin molt. El que haurien de fer és agilitzar-ho i fer-ho ràpid, econòmic i fàcil.

Al nostre cap quan portes un nadó enprimera visita et fan un interrogatori que deu ni do. Però clar, no hi ha cap psicòleg que comprovi, ni assistent social que visiti el pis, per comprobar que el que hem dit a l'entrevista és cert. Que si fumem, si ens droguem, quantes habitacions hi ha a la casa, si convivim amb animals, quants avis té la criatura, a casa hi teniu piscina?, viviu en pis o casa? a què us dediqueu? té habitació pròpia o compartida la teva filla?

bajoqueta ha dit...

Tinc una amiga molt propera que va adoptar fa un temps, i trobo denigrant algunes coses que miren. Està clar que no poden anar repartint xiquets a qualsevol, però d'aquí a fer algunes coses que fan...no sé, jo no ho trobo bé.

Tan de bo fessin el mateix a algunes persones per tenir fills seus, alguns suspendrien segurament.

A vore si tenen sort i tot va prou ràpid :)