Des que sóc mare per partida doble no em queda gaire temps per res, la veritat.
Les entrades del blog vaig mirant d'actualitzar-les quan puc (gairebé sempre de nits i programant-ne moltes de cop...)
Entre en Lluc que m'exprimeix, els horaris del cole de la Clàudia que no dónen temps a res, les coses per fer a casa i a la feina (sort que treballo des de casa...), no paro quieta un moment.
I què em passa?
Doncs que m'enyoro.
Enyoro...
- les endevinalles d'en MacAbeu (de fet enyoro endevinar les endevinalles... que quan arribo al blog ja està tot dat i beneït!)
- els núvols, els tès i les "culerades" de l'Assumpta (cassum els russos, eh?)
- la fina ironia i els invents del TBO d'en Garbi
- els clatellots de l'Avi Gres a en Sergi i les riallades, a ca'ls PiT
- l'activisme i la sensibilitat de la Zel
- els jocs literaris d'en Tibau (enyoro participar-hi... és que no tinc temps...)
- les ressenyes i recomanacions literàries de la Bajoqueta i la Kweilan
- els divertits escrits "frikis" d'en Captaire
- el diari de bord de la Kika
- les emocions de la Thera
- la poètica banda sonora diària d'en P-CFAetc :-)
- la sensibilitat escrita i en imatges de la Cris
- les històries empordaneses de la Sargantana
- els contes que volen arribar a 365
- les aventures quotidianes d'en Carles, la Maria i l'Otis
- la poesia que envolta tot el que escriu la Rits
- les flors i les poesies de l'Anton
- el raconet dels somnis de l'Assumpta
- els moments de colors de la Carme
- el camí de superació d'en Natxo (un petó des d'aquí)
- els escrits fets amb el cor de la Mercè
- l'eclecticisme de Té la mà Maria
- la magnífica i visceral poesia d'en Toro
- les creacions de la Glòria (encara que amb tu ja "parlo" més sovint)
- les vivències de la Núria i familia
- la vida prop dels Andes de la dolcíssima Greisi
- les postres de la Gemma
... i molts més que em deixo.
Us enyoro a tots, i penso molt en vosaltres, perque ja formeu part de la meva vida.
Disculpeu-me si no us escric, és senzillament per falta de temps, però procuro llegir-vos sempre que puc...
14 comentaris:
Un escrit emotiu que m'ha agradat molt. Però ésser pares i més quan ho hem estat fa tan poc temps ens exigeix les 24 hores del dia. Ja em sembla molt que ens vagis llegint. Una abraçada!!!
Això ho hem de solucionar!! :-))
Parlarem amb en McAbeu perque posi una endavinalla just a l'hora que a tu et vagi millor i puguis ser la primera!! ;-)
No saps que ara les posa cada dia a una hora diferent i a mi em farà parar boja? :-PP
Doncs li direm... Tu demana que jo faig la gestió :-))
Smuaaaaaaaaaaaaaaaaaaac!!!
Avui he fotografiat uns núvols que semblaven onades suaus i, en quant als russos... jejeje... els italians ens van tornar el somriure ;-))
nosaltres tambe us anyorem bonica
pero les teves pindoles en forma de fotografia ens ensenyen perque no hi ets tan..i es entenedor
ells et necesiten tant !!
pero nosaltres tambe..recorda-ho
petons als quatre
molts petons!!
Noia, m'has emocionat! :-D
Jo també t'enyoro pel meu blog però entenc que tens altres satisfaccions (i feines) que t'omplen més.
Clar que si has de renunciar primer a la xocolata i després a la Catosfera ja no sé si compensa..., la Clàudia no que ja fa uns anys que la tens però potser el Lluc encara està en garantia i et tornarien els diners.
Clar que, pensant-ho millor, estic segur que no hi ha prou diners en tot el món per fer el canvi així que no hi ha res a fer, bé una cosa si: per la meva part m'apunto a la pensada de l'ASSUMPTA només cal que demanis i se't donarà.
Una abraçada i molts petons :-)****
No passa res nineta, a veure si quedem un momentet i parlem una estoneta.
Petons preciosa.
Sempre estem aqui..ja t'arribarà el temps.....segur.
MUUUUUAAAAAAA!!!! no et diré res mes, ja que ja se el que es tenir criatures i deixar de fer moltes coses per ells ;-)
Ei, nena, no t'agobiis :) La vida a 4 no deu ser senzilla, els nens et necessiten més que nosaltres, d'acord? Una fortíssima abraçada i tots els ànims del món, que no passa res per no poder arribar a tot arreu, eh? només faltaria que et preocupessis per això :) Muasssssss i gaudiu del cap de setmana!!!
UUUUAAAAAAALLLLAAAAAAA!!!!! M'ha dit friki!!!! hahahahahahahahaha
Ja t'entenc; per sort el COCA el faig a base de "copiar"/"enganxar", perquè si no, amb els dos monstres per casa seria impossible fer gaire cosa més.
Per cert, ja tinc programat per dilluns publicar allò que em vas passar. Moltes gràcies!
Una abraçada!
Mira, preciosa, jo també enyoro no tenir prou temps per passar a llegir tothom, o sigui, que ja veus...esperem que vinguin millors temps...però si de tant en tant ens diem quelcom, ja està bé! M'emociona que te'n recordis de mi...jejeje, que egoïsta...però ho dic de cor! Petonassos, a tots!
No t'amoïnis pas dona..., és veritat que de vegades no disposem de tot el temps que voldríem per fer tot el que voldríem, per això l'hem d'invertir en el primer, i el primer és el primer, i les teves preciositats t'ho agraeixen. Nosaltres ja t'anem visitant i a cada post nou, doncs, benvingut. Ja fas prou de passar per casa de tant en tant :)
Una abraçada i temps al temps...
oh!! que maco aquest post noia, :) acabo de descobrir el teu bloc, jo de fet en tinc dos, i no tinc molt temps per actualitzar.los... t'entenc en certa manera (no en lo dels fills k enkara no en tinc hehehe). Res noieta, si t'agrada la bijuteria i tens ganes de fer una ullada al meu bloc de bijuteria www.espurnescomplements.blogspot.com i si vols llegir noticies i articles d'actualitat www.lamaba.blogspot.com
Trankila, però, que sóc conscient que vas de bòlid ;)
Entre tots haurem de fer un plannig per venir a fer de cangurs i tu poder així navegar una mica jajaja.
Gràcies per recordar-mos.
Que maca ets! Moltes gràcies. Allò del temps em pense que ens passa a tots. Per què no reivindiquem hores de 80 minuts.
Sempre ens manca el temps.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada