dimecres, 23 de setembre de 2009

Setmana Internacional de Criança en Braços 2009


Aquesta setmana se celebra La Setmana Internacional de la Criança en Braços, iniciativa de Babywearing International i organitzada aquí al país per Red Canguro.

Aquest any, el motiu de la Setmana és "Al alcance de tus besos", perquè sí, quan portes el teu fill en braços els teus petons es troben desseguida al seu abast...

A nosaltres ens agrada molt portar els nostres fills en braços. Tant en trajectes curts com en llargs. Els nens s'hi troben molt còmodes (normalment... sempre hi ha alguna excepció) i nosaltres també. Vam descobrir-ho una mica tard amb la Clàudia, però ens n'hem estat aprofitant fina ara!

No creiem que els estiguem "malcriant", ni "aviciant" ni molts altres verbs amb connotacions negatives que ens diu molta gent. Senzillament és un plaer per nosaltres, els papes, i un plaer per ells, els nostres fills.
Ja arribarà el dia en el qual no vulguin els nostres petons, o les nostres carícies els molestin, o una abraçada sigui motiu de vergonya davant dels amics... Ara per ara, ens n'aprofitem al màxim!!

A casa tenim dos sistemes:

1. El Foular, que és una tira de roba d'uns 5 metres amb la qual ens emboliquem els dos. És molt còmode i divertit, i l'esquena queda molt ben agafada. Ens encanta! El que tenim és casolà i ens hem estrenat amb en Lluc. Hi ha moltes maneres de cordar per posicionar el nen, i al principi és un xic complicat, però és molt còmode. Pots portar el nen durant molt de temps.



2. La motxila ErgoBaby, una motxila ergonòmica que agafa la idea del foular, però en una peça més petita i amb tancaments de plàstic en comptes de nusos. La vam descobrir quan la Clàudia ja tenia prop d'un any, i ens va encantar. L'hem fet servir molt, ja que també té diferents posicions, i també és molt còmoda. La única pega és que si perds alguna peça dels tancaments (cosa que ens ha passat) la cosa es complica (pots demanar un recanvi, però és força car, la veritat...)



I aviat ens arribarà un Mei Tai, un altre sistema per portar el nen en braços d'orígen oriental, que és un entremig entre el foular (pels nusos) i la motxila (pel quadrant on s'ajusta el cos del nen). Pels que no el conegueu és això:



També tenim un cotxet, però la veritat és que el fem servir poquet...

Les sensacions que es viuen portant el teu fill abraçadet a tu bona part del dia, no tenen preu, i per això no deixaré mai de recomanar que portem els nostres fills en braços, tot i ser conscient que tothom és lliure de fer el que vulgui i pugui, clar.

9 comentaris:

Maria ha dit...

Completament d'acord amb tu!

McAbeu ha dit...

És evident que ha de ser molt bo pel nen (i pels pares) portar-los en braços i més si és còmode per tots dos, a més amb el catàleg que ens mostres :-))) hi ha possibilitats vàries per fer-ho.
El que ja trobo una mica fora de lloc es que per saber això es necessiti muntar una "setmana internacional", no? :-DD

garbi24 ha dit...

Gaudeixo ara, doncs els meus ja de vegades els hi molesten els petons, davant dels amics...sobretot el nen.
Es tot un plaer que s'ha de gaudir.

Cris ha dit...

Ja no m'enrecordo d'això, però en tenia un, era còmode i pràctic, tot i que la meva als 9 mesos va dir que volia caminar i fins ara! Petons :)

Desde mi cordillera de los andes ha dit...

Aqui le llamamos kepina , a los fulares ..para mi sorpresa no son para nada populares en Chile . Paradojico , si ves en la historia Los incas del peru , las mujeres usaban fular , y las mapuches en Chile . Pero es mucho mas popular esas sillitas americanas , que investigando a los bebes les hace mal para su columna . me encanto que se celebre el tomar en brazo el bebe , y no creo en absoluto que uno malcria al niño. Al contrario se tienen mamas y bebes felices.
abrazos
Greisi

sargantana ha dit...

no patiu per els petons..tornen!!
a casa els he recuperat al tenir parella.
sembla com si recuperesin el plaer de besar i recordesin l'important que pot esser un peto.
tranquils...tranquils..que tornen

Assumpta ha dit...

Doncs mira, estic absolutament d'acord amb tu, i això que no tinc nens, però estic segura que ho hagués fet així.

Quan fem els viatges Reus-Barcelona i Barcelona-Reus (molts caps de setmana) i veig gent pujant al tren amb cotxets penso que és incomodíssim, amb lo bé que estaria el petit a coll (ben subjecte, clar, de manera que el pes estigui ben repartidet i els pares tampoc es cansin molt)

Pare/mare conserven les mans lliures!! I el petit està, com tu dius, ben a prop dels petons ;-))

Carbassona ha dit...

Nosaltres no n'hem fet servir cap, però sempre que puc li porto, el que passa és que ja comença a pesar una mica massa, per portar-li gaire estona, ufffffff.

AURORA ha dit...

jo tambe els he descobert tart pero amb el mei-tai pots portar fins a 20 kg aixo vol dir en el meu cas (no en el d'en lluc) que en tindrem per molt de temps.
Jo ho difruto moltissim i ho recomano a tothom, crec que ens va be tant als grans com als petits