dilluns, 21 de setembre de 2009

Regalar memòria


A casa tenim un cas proper en el cor, però lluny en la distància, d'Alzheimer.
La meva nonna està en ple procés, i jo em sento inútil per no poder-la ajudar, ja que mil quilòmetres ens separen.
M'agradaria poder ajudar a carregar el pes al cor que ha de suportar la meva tia, però és difícil.
I doncs què puc fer?
Doncs informar d'aquesta malaltia crec que pot ser un pas.

L'Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa de caràcter progressiu, d'origen encara desconegut i que no té cura ni prevenció possibles de moment. Un dels símptomes més coneguts és la pèrdua de memòria, encara que en té molts més, com els canvis d'humor, les alucinacions, la conducta violenta, etc.
És una malaltia molt dura per qui la pateix, però també pels qui envolten el malalt, doncs veure com una persona que t'estimes canvia de caràcter, perd pistonada emotivament i al final ja no és capaç de reconèixer-te, és molt difícil i complicat de païr.



Aquesta il·lustració de Carlos Castellanos del trencaclosques del nostre cervell que ha perdut alguna peça, la trobo molt adient per ilustrar la malaltia.

Arrel d'un post del blog El Blog Alternativo he conegut diferents associacions, que poso més avall, una de les quals, AFAL, ha engegat una campanya de concienciació sobre els efectes d'aquesta malaltia.
És un video molt senzill però contundent, que m'ha agradat, emocionat i conmogut al mateix temps, sense que m'hagin hagut de mostrar cap imatge "sensiblona" ni hagin hagut de caure en el recurs de la llagrimeta fàcil.

És aquest, i forma part de la campanya de donacions Regala Memoria que ha engegat l'associació:



Us deixo alguns enllaços a associacions on us podreu informar i conèixer millor el món que envolta aquesta malaltia, que segurament molts de vosaltres coneixeu.

Fundación Alzheimer España
Alzheimer Catalunya
Alzheimer Internacionsl - Fundació Pasqual Maragall
Familia Alzheimer
Alzheimer Europe

6 comentaris:

Thera ha dit...

Tenir informació sobre aquesta malaltia és molt important, i un gran pas per a les famílies que la pateixen dia a dia, informació i molta molta paciència... i quan més informats estem tots plegats ens adonem també de la importància de la detecció precoç, no acudir al metge a temps pot ser negatiu, de vegades és massa tard i poc es pot prevenir. Una abraçada.

garbi24 ha dit...

Una malaltia que millor no haguem de coneixer mai en persona....doncs es molt dura.De vegades més per els qui envolten al malalt que ell mateix...doncs no n'es concient

Cris ha dit...

Jo que hi treballo en salut mental, i veig casos ben sovint, puc garantir que és un patiment afegit per la família la impotència en aquesta malaltia.... Ànims i un gran petó a 4 bandes :)

Carbassona ha dit...

Ostres reina, no en tenia ni idea, la veritat.
Ja saps que si necessites una amiga per parlar, sóc aqui pel que faci falta, guapa.

Rosa. ha dit...

Avui he anat a Fadesia (Associació Familiars Demencia Senil i Alzheimer)on feien una jornada de portes obertes i una valoració gratuita per part d'una psicóloga a majors de 65 anys. Tu ja saps de lo dur que va ser amb el meu pare i ara, si ens tingues que tornar a passar amb la meva mare, vull estar atent desde el primer moment i crec que l'associacionisme en aquets casos tant durs, ajuda molt a tirar endavant. A mi el grup de suport em va ajudar molt i crec que les que tu esmentes i moltes altres fan una gran feina, sobretot d'ampara. Grácies per divulgar-ho i, encara que no sigui presencial, qualsevol recolzament reconfortarà la Carla i, encara que la nona ja no sigui la nona de sempre, la teniu entre vosaltres. Malgrat que ja no em coneixia, encara el podia abraçar i fer-li petons. Avui fa dos anys que no ho puc fer.

bajoqueta ha dit...

Crec que qui més qui menys ha conegut a alguna persona amb esta malaltia. Puc dir que és molt greu vore com algú estimat ja no et reconeix i olvida tot el que ha sigut.
Tan de bo els avenços de la ciència puguen servir perquè malalties com esta se puguen fer desapareixer.