Les rebequeries de la Clàudia vénen a ser una cosa com això:
(plors i crits continuats, tossuderia i mala llet extrema, com les onades que van bategant contínuament sobre les roques enmig d'una tempesta descomunal)
Menys mal que després retorna força ràpidament al seu estat natural:
(una mena de mar en calma amb alguna onada despistada que rebota contra algun escull)
En fi... paciència, no?
4 comentaris:
Veig que aquestes nenes tenen molt caràcter, ehhhhh??????????
La de casa fa el mateix, i tela...
Jajajaja mira que ser capaç de descriure poèticament una rebequeria!! Això només ho fas tu!! :-))
S'han de donar conte de que quant hi ha mala mar , ningú els hi fa cas i que despunten amb el bon temps .
Ja ho se ....costa
Són dones de caràcter i han de fer valer el seu punt de vista... Això està bé, està molt bé!
Publica un comentari a l'entrada