dilluns, 31 d’agost del 2009

Tempesta i calma

Les rebequeries de la Clàudia vénen a ser una cosa com això:



(plors i crits continuats, tossuderia i mala llet extrema, com les onades que van bategant contínuament sobre les roques enmig d'una tempesta descomunal)

Menys mal que després retorna força ràpidament al seu estat natural:



(una mena de mar en calma amb alguna onada despistada que rebota contra algun escull)

En fi... paciència, no?

4 comentaris:

Carbassona ha dit...

Veig que aquestes nenes tenen molt caràcter, ehhhhh??????????
La de casa fa el mateix, i tela...

Assumpta ha dit...

Jajajaja mira que ser capaç de descriure poèticament una rebequeria!! Això només ho fas tu!! :-))

Garbí24 ha dit...

S'han de donar conte de que quant hi ha mala mar , ningú els hi fa cas i que despunten amb el bon temps .
Ja ho se ....costa

marta -xin76- ha dit...

Són dones de caràcter i han de fer valer el seu punt de vista... Això està bé, està molt bé!