Aniversaris

14
3
3
1

Avui és 14 de juliol.
Avui fa tres anys que em vaig convertir en mare per primera vegada.
Avui, per tant, la Clàudia compleix tres anyets.
I avui també, en Lluc compleix el seu primer mes de vida.

Avui la meva petarda, el meu petit gran tresor, el meu "cucurutxo de crema", la meva filla compleix tres anys!!! El temps passa depressa... potser massa.

Recordo com amb el meu pare fèiem apostes sobre quin dia naixeria la Clàudia. Primer va dir que naixeria el 4 de juliol, el dia dels americans. Després el 7... i va anar de poc, perque aquell dia Itàlia es va proclamar campiona del món de futbol, i dels crits i salts d'alegria que vaig fer (la terra tira...) pensava que em posaria de part per culpa de les contraccions que em van venir, je je.
Al final la senyoreta va decidir venir als nostres braços el dia de la festa francesa, quina ironia!!! (diguem que per aquí dalt els tenim un xic de manía... i ara encara més amb el tap de bassa amb alces als peus que tenen com a president). I el 14 de juliol de 2006 vam deixar de ser una parella i vam passar a ser una familia, vaig deixar de ser jo per ser nosaltres, vaig deixar de ser la Maia i vaig passar a ser "la mama de...".


Avui també el meu ratolinet, el ploraner de casa, el torronet del meu fill compleix un mes de vida, trenta dies fora de la meva panxona, el seu primer mes entre els nostres braços.

Jo volia que nasqués un dia abans, el 13, el dia de Sant Antoni, perque pensava que així tindria un lligam més íntim amb el meu pare. I em va doldre molt que no hi nasqués... Però una amiga em va fer pensar: potser en Lluc no volia néixer en una data que a mi m'entristia, i el meu pare tampoc ho volia. D'aquesta manera el dia del seu aniversari serà sempre un dia alegre i feliç, recordant el seu avi, sí, però sense tristors afegides.

Haig de reconèixer que tant l'embaràs, com el part, com el postpart i les primeres setmanes de vida d'en Lluc han sigut i estan essent difícils. La mort del meu pare ha marcat tot aquest procés, i les diferències amb la Clàudia són evidents. Estan essent unes setmanes molt dures per molts motius: els plors desconsolats del meu fill, la frustrant sensació de no saber ni poder calmar-lo, el record constant del meu pare, l'adaptació de tots quatre a aquesta nova vida... Però tot s'ho val quan miro aquest petitó, aquest supervivent, aquest tresor que tinc en braços a tota hora.
Avui fa un mes que ha nascut, i tot i les llàgrimes vessades, sóc feliç.

Avui és una data especial. Una data preciosa. Un dia meravellós. Un dia feliç.

14
3
3
1

.......Clàudia 14.07.2006................Lluc 14.06.2009.......