dissabte, 18 de juliol de 2009

Així estic...


Perque us en feu una idea... aquestes són les meves pintes després d'un mes i quatre dies, amb les seves corresponents nits, amb en Lluc fora de la panxulina.

Plors, plors, plors i més plors encara, fan que la meva imatge sigui més aviat penosa.

En fi... esperem que passi aviat, no?

.
.
.
.
.

Encara que... tots aquests plors (tant del fill com de la mare), tot aquest malestar, aquest cansanci, aquest "agobio", es veuen recompensats per això:



Una de les primeres rialles d'en Lluc, el dia del seu primer "mesiversari".

Compensa, no????

11 comentaris:

McAbeu ha dit...

Contesto les teves dues preguntes:
1.- Passarà aviat, no en tinguis cap dubte!
2.- I tant que compensa, més que compensa jo diria que recompensa!

MOLTS ÀNIMS, MAIA!! :-***

(A la comprobació de paraules em surt PASIN, no podíem esperar menys de la teva hospitalitat :-D)

garbi24 ha dit...

Ja has passa lo pitjor aviat tot tornarà a la normalitat , amb més feina però més normal .

zel ha dit...

Encara trobo que estàs prou "mona", jejeje, Jo, amb l'Arnau (ja en té 22, bufff) en aquest temps, quan plorava, plorava, plorava...(finalmente, als dos mesos i poc menjava farinetes, va ser que la llet no li anava bé, havia de ser espès...) doncs això, semblava sortida d'una peli de terror...i plena de taques de vòmits, glopades, llàgrimes, seves i meves...ni jo em reconeixia...


Passarà, i tant, i ja tindreu temps de riure plegats del temps en el que et vas convertir en la seva esclava...


Va, anima't, i compra't un llibre que es diu "Com no ser una mare perfecta", no em demanis l'autora, que no la recordo, el vaig fer servir de capaçalera per tots dos i el vaig regalar, sé que ha passat per moltes mans...

I molts petons!

MaryMoon ha dit...

però amb una rialla de'n Lluc es passen tots els mals!

Una abraçada ben gran!!

Thera ha dit...

Ànim!!!!!!! I mira quina rialla més bonica!!!!!!! si en tens ganes plora, però no gaire estona frueix més que això passa mooooolt ràpit, massa!!!!!! Una abraçada!

Carbassona ha dit...

Quina rialla més bonica té aquest patufet i com s'assembla a la Clàudia mare meva.
Aquesta setmana et faré una visita segur...
Petons preciosa i et vindré a mimar una mica...

marta -xin76- ha dit...

Petonets dolços per tu!

Assumpta ha dit...

D'acord amb tots!! :-))

I tant que passarà!! Ja ho veuràs...

I, tal com diu la Carbassona s'assembla moltíssim a la Clàudia!!

Per cert, això de "mesiversari" també ho diem el meu marit i jo jeje i cada més ens felicitem el dia :-)
Ell va néixer un dia 30 -de març- doncs cada 30 li felicito el "mesiversari". Ara en té 555, oi que és un número xulo?

I jo vaig néixer un 19 -de desembre-... així que... avui és el meu mesiversari jeje (ja m'ha felicitat!!)

Tens un nino preciós, Kudi, un fillet maquíssim i una nena meravellosa. No m'agrada pensar que estàs trista...

Una gran abraçada :-)

Cuatro en Familia ha dit...

Animo!!
Qué pasará pronto ya lo verás.
Y claro que compensa estas sonrisas de tu hijo.
Besos.

Els del PiT ha dit...

Caram! Tens una certa retirada a la meva cunyada!
Com estan passant una època similar...
;-)

Ànims, que no et ve de nou això, eh?

bajoqueta ha dit...

Mira'l ell! ui esperem que tot vaigue posant-se al seu lloc i pugues tenir una mica de pau :)