Per qui ha viscut un embaràs, tant en carn pròpia com d'algú molt i molt proper, el fet de poder veure els moviments d'un nen a la panxa de la seva mare sempre és una experiència excitant.
Recordo que la Clàudia es movia moltíssim, i ja a la recta final jugava a patalejar les meves costelles flotants d'una manera força bèstia i quasi dolorosa.
En Lluc s'ha mogut moltíssim des del començament (de fet el vaig notar molt abans que a la Clàudia) i no para. Encara ara, que ja no falta res perque surti, m'emociona veure com m'apreta la panxa, com respon als estímuls, com em pateja... (sí, sona un xic masoca però és així...)
És força complicat gravar com es mou la panxa, almenys en el meu cas, perque sembla que tingui un sisè sentit i a la que poso la càmera a gravar, el tio para en sec. L'altre dia vaig aconseguir-ho gràcies a la Clàudia i la seva veueta angelical (jeje), doncs en Lluc reacciona molt a la veu de la seva germaneta.
Sé que hi ha gent que no ha viscut mai un embaràs, i no ha vist mai moure's una panxa enorme... per això vull compartir aquests pocs segons de vídeo amb vosaltres. No és gran cosa, perque dura molt poquet i a sobre el tio no és que s'hi esforci gaire, però crec que es veu prou bé com perque el pogueu gaudir (ara bé, imagineu-vos aquest terrabastall multiplicat per tres i durant moltes hores al dia... aquest és el ball d'en Lluc)
Us heu de fixar al cantó dret de la panxa, just després que la Clàudia parli, d'acord?
11 comentaris:
Síiii, sí que es veu! :-D No sé si és excitant, però meravellós sí que ho és!
A veure si sortirà ballarí… :-)
un reportatge molt entranyable, que bonic
una abraçada
collons... als 12"... m'he quedat acollonit. Seré frívol, però m'ha recordat a una de les primeres escenes d'Àlien, el 8è passatger (i oblidem el tema de la sang, el bitxo lleig i les corredisses).
:*
Siiiiii!! I tant que es veu!!!! :-))
Futbolista del Barça jajajaja
M'has fet posar la pell de gallina... NOia, quins records!!! Sensacional, màgic, indescriptible! Gaudeix d'aquestes estones que vol sortir!!
Sí que es nota, sí.
Amb el nostre primer fill, en Jan, la meva dona em feia posar-li la mà a la panxa per notar els moviments. Amb en Pau ja no calia; normalment després de sopar em deia: "mira, mira!" i podia veure el meu nen en moviment. Com diu en Manah-manah, semblen ben bé aliens, però tendríssims.
I si ara es mou així, prepara't quan surti, hehehe...
Una abraçada!
Encara sembla que noto com la Laia fa aquests moviments... és simplement genial!
Em recorda quant varem tenir els nostres , encara em faras venir ganes de tenir-ne unaltre.................uy uy si em sent la mastresa
Què surt l'alien!! jajaja.
És discretet el noi, ho fa amb dissimul :)
que maco...aixo es allo que deia l'altre dia de reviure les coses..
gracies.
vas be noieta?? aixo ja te una mesura perillosa...jajaja
felicitaciones claudia por tu bebe !!
un gran beso les enviamos desde Chile.
Greisi
Publica un comentari a l'entrada