
Des de fa uns dies, com que tenim el balcó obert també de nits, la Clàudia surt a fora a buscar la lluna per saludar-la i desitjar-li bona nit.
El més bonic és que també li demana una altra cosa: que cuidi de l'avi Toni.
Ahir, però, ens va sorprendre amb una altra petició un xic més enrevessada i que, a part de fer-me plorar, em va fer pensar en quin concepte pot tenir la Clàudia de la mort... (ella i qualsevol nen de la seva edat al qual se li hagi parlat igual de clar que a ella sobre aquest tema.)
Érem al cotxe anant cap a casa i ens explicava que quan veiés la lluna li diria que cuidés a l'avi Toni... i també li diria que anés a l'hospital per curar-lo i deixés d'estar malalt, perque ara estava malalt i no el podiem veure, i així, si el curava, la mama podria veure l'avi Toni, i ella també.
La nit va fer que pogués ocultar les llàgrimes mentre li explicàvem que això no podia passar perque l'avi s'havia mort, i ja no es podia curar.
Ella ho va acceptar, i va fer una altra explicació de perquè la mama no podia veure a l'avi, perque s'havia "morit". Després va tornar a dir que li diria a la lluna que el curés.
És una nena que no té encara els 3 anys, que ha viscut una situació difícil i traumàtica per la seva mare, i que a la seva manera també l'ha afectat a ella, perque de cop i volta ha deixat de veure una persona molt estimada per ella.
Sempre li hem anat explicant la veritat, doncs en Jordi i jo creiem que la mort no ha de ser un tabú, per molt mal que ens faci o per molt petit que se sigui. Però, clar, què pot entendre el seu caparró de tot això? Ella s'ha aferrat a un fet, la malaltia, i a un lloc, l'hospital, i per ella no existeix la infinitud de la mort. I de moment... millor així, encara que em faci mal. Ja tindrà temps d'entendre la inexorabilitat d'un fet com aquest.
Mentrestant, continuarem dient a la lluna Bona nit i desitjarem que cuidi a l'avi, perque no hi ha desig més bonic que l'amor, i cada nit les paraules de la Clàudia són una prova d'aquest amor al seu avi, a qui va disfrutar poquet però molt intensament.
Bona nit, Lluna.
Bona nit, avi.
9 comentaris:
Bona nit, lluna...
Bona nit, avi...
Cuideu de la Clàudia, de la mama, del papa i del germanet...
Els nens ens fan adonar d'una tendresa profunda, ells viuen i diuen, són petits i tenen un cor molt gran... Bona nit, lluna...
segur que la lluna el cuidara, a ell i a tots!
Que bonic i tendre... Quasi m'ha fet plorar...
Bona nit, lluna...
Bona nit, avi...
Bona nit, lluna
Els nens ho capten tot , sort en tenen que no ho poden entendre encara .....pero millor així , doncs no pateixen
Que tierno!
La mia un dia dijo que podíamos ir a verlos si subiamos por una escalera muy alta.
Otras veces dice que los gigantes si que pueden verlos.
Es dificil hacerle entender a un niño.
Quan vaigue creixent ja ho entendrà. És una de les coses que costa entendre més, imagina quan són tant petits. Bueno jo de vegades penso en gent que no està i se'm fa molt difícil entendre que a aquella persona no la tornaré a vore mai més; imagina ella que s'ha montat la seua peli. Però bueno, pensa que és una peli molt bonica :)
Trobo magnífic parlar amb la Lluna.
Publica un comentari a l'entrada