dimecres, 10 de juny del 2009

Bona nit Lluna


Des de fa uns dies, com que tenim el balcó obert també de nits, la Clàudia surt a fora a buscar la lluna per saludar-la i desitjar-li bona nit.

El més bonic és que també li demana una altra cosa: que cuidi de l'avi Toni.

Ahir, però, ens va sorprendre amb una altra petició un xic més enrevessada i que, a part de fer-me plorar, em va fer pensar en quin concepte pot tenir la Clàudia de la mort... (ella i qualsevol nen de la seva edat al qual se li hagi parlat igual de clar que a ella sobre aquest tema.)

Érem al cotxe anant cap a casa i ens explicava que quan veiés la lluna li diria que cuidés a l'avi Toni... i també li diria que anés a l'hospital per curar-lo i deixés d'estar malalt, perque ara estava malalt i no el podiem veure, i així, si el curava, la mama podria veure l'avi Toni, i ella també.

La nit va fer que pogués ocultar les llàgrimes mentre li explicàvem que això no podia passar perque l'avi s'havia mort, i ja no es podia curar.
Ella ho va acceptar, i va fer una altra explicació de perquè la mama no podia veure a l'avi, perque s'havia "morit". Després va tornar a dir que li diria a la lluna que el curés.

És una nena que no té encara els 3 anys, que ha viscut una situació difícil i traumàtica per la seva mare, i que a la seva manera també l'ha afectat a ella, perque de cop i volta ha deixat de veure una persona molt estimada per ella.
Sempre li hem anat explicant la veritat, doncs en Jordi i jo creiem que la mort no ha de ser un tabú, per molt mal que ens faci o per molt petit que se sigui. Però, clar, què pot entendre el seu caparró de tot això? Ella s'ha aferrat a un fet, la malaltia, i a un lloc, l'hospital, i per ella no existeix la infinitud de la mort. I de moment... millor així, encara que em faci mal. Ja tindrà temps d'entendre la inexorabilitat d'un fet com aquest.

Mentrestant, continuarem dient a la lluna Bona nit i desitjarem que cuidi a l'avi, perque no hi ha desig més bonic que l'amor, i cada nit les paraules de la Clàudia són una prova d'aquest amor al seu avi, a qui va disfrutar poquet però molt intensament.

Bona nit, Lluna.
Bona nit, avi.

9 comentaris:

Assumpta ha dit...

Bona nit, lluna...
Bona nit, avi...

Cuideu de la Clàudia, de la mama, del papa i del germanet...

Thera ha dit...

Els nens ens fan adonar d'una tendresa profunda, ells viuen i diuen, són petits i tenen un cor molt gran... Bona nit, lluna...

kika ha dit...

segur que la lluna el cuidara, a ell i a tots!

Mercè ha dit...

Que bonic i tendre... Quasi m'ha fet plorar...

Bona nit, lluna...
Bona nit, avi...

marta -xin76- ha dit...

Bona nit, lluna

Garbí24 ha dit...

Els nens ho capten tot , sort en tenen que no ho poden entendre encara .....pero millor així , doncs no pateixen

Cuatro en Familia ha dit...

Que tierno!
La mia un dia dijo que podíamos ir a verlos si subiamos por una escalera muy alta.
Otras veces dice que los gigantes si que pueden verlos.
Es dificil hacerle entender a un niño.

bajoqueta ha dit...

Quan vaigue creixent ja ho entendrà. És una de les coses que costa entendre més, imagina quan són tant petits. Bueno jo de vegades penso en gent que no està i se'm fa molt difícil entendre que a aquella persona no la tornaré a vore mai més; imagina ella que s'ha montat la seua peli. Però bueno, pensa que és una peli molt bonica :)

JJMiracle ha dit...

Trobo magnífic parlar amb la Lluna.