... i ho dic ben contenta, ja que és el que ha de ser.
Peeeeeeero,
un secret innocent pot ser una sorpreseta pel cumpleanys del papi, que és demà, no?
I podriem mantenir-lo, el secret, veritat?
Doncs no!
A casa meva no!
Amb la Clàudia, no...
Des de fa tres dies que li va esbombant en tot moment : Paaaaaapiiiiiiiiii, estem fent una "suppresa"!!! o bé Paaaaapiiiiii, t'estic fent un dibuix!!!... i així anem
En fi... la intenció és el que conta... i alguna "suppresa" segur que s'endurà!
8 comentaris:
Jejejejejeje no puc evitar riure perquè ho expliques d'una manera que ja m'hi trobo.
Podrem mantenir el secret? Doncs no!
M'encanta aquest bitxo teu :-)
Suposo que a tu, ARA, no et fa cap gràcia perquè t'ha xafat la suppresa, però d'aquí un temps veuràs que és deliciós això que has explicat :-)
Epsss!! Felicitats al teu Jordi :-))
El meu regal? Ah!! que el Barça passa a la Final de la Champions, és clar :-)
Ja jajaja, ja se sap que amb les criatures no es poden guardar secrets i dir-los que no diguin res, encara és pitjor, però què hi farem...
Que tendret i que bonicel que expliques.
La millor manera de que no diguin res es que no ho sapiguen , d'altra manera es impossible
NENAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA
ANEM A ROMAAAAAAAAAAAAAAA :-))))))
OEEEEEEEEEEEEE OEEEEEEEEEEEEE
És realment complicat mantenir secrets així, però fa molta gràcia recordar-ho en el meu cas.
:-)
Digue'm maquiavèl·lic però...
Vaig aprofitar aquesta incapacitat genètica dels nens per guardar un secret, pel 40è aniversari de la meva dona.
Com que ella ja s'ensumava que n'hi preparàvem alguna li vaig dir al Jan (4 anys) que li faríem una festa a la mama el DIUMENGE, però sobretot que no li digués res. Òbviament li va faltar temps per esbombar-ho, i així la meva dona va tenir una autèntica sorpresa quan es va trobar una festa el DIJOUS.
Publica un comentari a l'entrada