Poseu-li-li unes ulleres (de pasta i també d'aquelles liles que surten a sota dels ulls de no dormir), retalleu-li les orelles i les dents, i afegiu-li una panxassa de set mesos i mig com la meva...
Aquesta podria ser jo ara mateix!
Quin és l'element definidor d'aquesta similitud?
La carrota a la mà.
Ho confesso: sóc addicta.
A les carrotes!
Peeeeero, amb un matís: aquesta addicció només m'apareix en l'últim trimestre dels meus embarassos.
Per tant, en comptes d'addicció, li'n podriem dir de moltes altres maneres: antull, desig, "antojo"...
Reconec que la cosa és un xic malaltissa, perque no puc sortir de casa sense les meves tres o quatre carrotetes ben peladetes i talladetes a quarts (de dalt a baix), embolicadetes i al bolso... Que com no les tingui, i me'n vinguin ganes, em dóna algo!!!
En menjo a totes hores: mig matí, abans de dinar, per berenar, abans de sopar... i fins i tot quan em desvetllo de matinada... No puc fer-hi res, em vénen moooolt de gust!! ( fins i tot la meva pobra sogra en té sempre alguna al calaix de la nevera per quan hi vaig, no sigui que el nen surti amb cara de carrota!!!)
En aquest embaràs els antulls no han sigut gaires, ni gaire complicats... Un dia vaig voler creps de poma, un altre dia bikinis per sopar, un altre iogurts de coco... com veieu, res de l'altre món, encara que seeeempre faltava algun ingredient, quina casualitat!
És en aquest últim trimestre que m'estic tornant més "tiquismiquis":a les carrotes hi hem de sumar la meva altra gran dèria, la fruita sucosa.
Farta de pomes, peres, plàtans i taronges, la feina ha estat meva per trobar fruites amb més substància, i per una vegada m'ha importat molt poc si era de temporada o no, si era del país o de càmara portada de l'altra punta de món: jo volia fruita bona i dolça!!!
Vaig començar amb les prunes grogues i vermelles, i he continuat amb la síndria (que me la menjo en amanida, no com a postre: tomata, formatge fresc i síndria, amb oli, vinagre de poma i vinagre de mòdena.... mmmmmmmm, estic escrivint això i ja bavejo...).
Ara s'hi han afegit les maduixes (amb una lluita a mort entre la Clàudia i jo, a veure qui en menja més) i els nespros (com a fruita o afegit a l'amanida d'abans amb la síndria).
Com amb l'embaràs de la Clàudia, tinc mooooltes ganes de menjar préssecs... però me'ls hauré de menjar un cop parida perque no hi ha manera de trobar-ne, i tampoc és plan de pagar-los a preu d'or... que sí, val, estic embarassada però l'economia no perdona! (estic desitjant que els préssecs i els abricocs de ca'l sogre madurin ben depressa!!!).
En l'embaràs de la Clàudia els antulls van ser 3, un per cada trimestre: al 1er trimestre, ametlles garrapinyades (no gaire sa, ja ho sé, però menys mal que només van ser un parell o tres de vegades); al 2on trimestre, purè de patata a totes hores (perque us en feu a la idea, al matí abans d'esmorzar menjava el que havia sobrat del sopar de la nit anterior); i al 3er trimestre, carrotes. Els préssecs els vaig estar somiant des del primer dia, però no hi va haver manera, i al final la Clàudia té una marca de naixement al genoll... endevineu amb quina forma??? (casualitats de la vida, però mira, ens fa gràcia...)
Així que, ja sabeu. Si em trobeu pel carrer menjant carrotes en plan Bugs Bunny, no us estranyeu... i si em voleu fer feliç ja sabeu que amb un xic de bona fruita sóc la prenyada més contenta del món!
(per cert, a que no sabeu què estic menjant mentre escric això?....)
8 comentaris:
Hola guapa, al menys t'ha donat per una cosa sana..., podria ser pitjor.
Per cert, el teu post és un exemple de la riquesa del català que s'està perdent amb l'homogenització de l'idioma als mitjans de comunicació. M'han sonat estranys els mots ANTULL (que sempre n'he dit capritx o desig) i CARROTA (per aquí en diem pastanaga), i dels ABRICOCS en diem AUBERCOCS més que ALBERCOCS, aquesta diversitat no s'hauria de perdre mai.
Ah!, i també m'has obert la gana amb l'amanida de síndria. M'encanten les amanides de fruita amb barreja d'altres coses, i no estic embarassat. Què jo sàpiga almenys ;-D
M'agradaria saber el perque , dels antolls , ja que alguns son inexplicables , com els de la meva dona , en els dos embarassos va avorrir el microones , res no es podia escalfar al micro , asta la llet s'havia de fer en un casó al foc com abans ....inexplicable.
Almenys et posaras morena amb tantes pastanagues , o carrotes de l'alt empordà
T'has mirat la planta dels peus?
De petit, l'Albert, també en menjava moltes de pastanagues, i la pediatra ho sabía només veient que les tenia de color taronja.
McAbeu: A l'Alt Empordà també en diguem pastanaga perque defugim del mot francés "carrotte" , pero a la meva neboda em sembla que se li ha enganxat de la seva tia Maite, que sempre ha afrancesat les pobres pastanagues!!
Rosa.
Jo sempre dic pastanagues, però carrotes no em sona pas estrany... tinc la ment oberta jajaja :-))
Doncs xiqueta, si t'agraden i et van bé, tu ves menjant que volem que et trobis bé, eh? :-))
et desitjo un món ple de préssecs sucosos
A mi també m'agraden moooolt les pastanagues sense afrancesar!
Però no se'm passa i a tu sí, oi?
Ah i les amanines amb fruita, noia, salivera...
;-)
Jo li dic carlotes :)
què bo! almenys te dóna per menjar coses sanes.
Jo no he estat embarassada, però m'estic preparant per lo de tenir desitjos. La parella ha d'estar preparada per imprevistos a qualsevol hora del dia, no se sap mai el que ens pot venir de gust jajaja.
Ma mare sempre conta que amb mi tenia molt de desitg de freses amb nata. I un cop just quan no era temporada. Mon pare voltant un munt de restaurants fins que van trobar a un lloc que tenien. Un cop li van posar una copa al davant tota carregada de nata i amb les corresponents freses... ella ja no en volia :)
avui he anat a fer la compra i gràcies o per culpa teva he omplert elc arro de pastanagues, melo, sindria, taronges, pinya i altres meravelles sucoses... jiji.
aquest vespre provaré l'amanida Maia, afegint-li olives negres que entre tant de vermell hi han de quedar molt bé!
Publica un comentari a l'entrada