La meva Rosa petardae, amb un exemplar de rosa de Sant Jordi...
La meva Rosa lucania, que, com els icebergs, amaga sota seu un tresor molt més gran, en Lluc.Aquestes són les meves roses d'aquest Sant Jordi... i de tots els que vinguin!
(per cert, al final, després de decidir que un dia és un dia i un llibre sempre val la pena, el papi va rebre el seu regal, abans consultat: La segona mort de Jesús de Natzaret, de Francesc Puigpelat... Aquest any el compartirem els dos i la resta, de la biblioteca!)
(per cert, al final, després de decidir que un dia és un dia i un llibre sempre val la pena, el papi va rebre el seu regal, abans consultat: La segona mort de Jesús de Natzaret, de Francesc Puigpelat... Aquest any el compartirem els dos i la resta, de la biblioteca!)
6 comentaris:
Totes dues roses molt boniques.
Espero que vos agrade lo llibre :)
Les millors roses que es poden tenir sens dubte!
I és clar que un llibre sempre val la pena, no cal esperar cap Diada per comprar-ne un però un Dia de Sant Jordi sense rebre o regalar llibres no em semblaria un Dia de sant Jordi.
La rosa "petardae" m'encanta jajaja sóc fan d'ella :-)) em sembla la "coseta" més simpàtica i alegre del món!!
La rosa de la panxulina, que amaga en Lluc m'ha omplert de tendresa :-)
I bé... ahir et vaig dir que t'entenia en moltes de les coses que vas posar. Nosaltres ens varem liar la manta al cap i varem dónar gràcies a Déu per l'existència de les "edicions de butxaca" i els llibres "de tapes toves" jejeje ja ens entenem, oi?:-))
Petonassos!!!
Per cert... jajaja m'ha fet gràcia perquè, ui!! nosaltres també ens hem fet mooooolt fans de la Biblioteca ;-))
Aquestes si que cal regarles continuament , perque continuin creixent i es facin fantasticament groses
M'encanten aquestes dues roses, jajaja.
Publica un comentari a l'entrada