La meva Rosa lucania, que, com els icebergs, amaga sota seu un tresor molt més gran, en Lluc.
Aquestes són les meves roses d'aquest Sant Jordi... i de tots els que vinguin!
(per cert, al final, després de decidir que un dia és un dia i un llibre sempre val la pena, el papi va rebre el seu regal, abans consultat: La segona mort de Jesús de Natzaret, de Francesc Puigpelat... Aquest any el compartirem els dos i la resta, de la biblioteca!)
(per cert, al final, després de decidir que un dia és un dia i un llibre sempre val la pena, el papi va rebre el seu regal, abans consultat: La segona mort de Jesús de Natzaret, de Francesc Puigpelat... Aquest any el compartirem els dos i la resta, de la biblioteca!)
6 comentaris:
Totes dues roses molt boniques.
Espero que vos agrade lo llibre :)
Les millors roses que es poden tenir sens dubte!
I és clar que un llibre sempre val la pena, no cal esperar cap Diada per comprar-ne un però un Dia de Sant Jordi sense rebre o regalar llibres no em semblaria un Dia de sant Jordi.
La rosa "petardae" m'encanta jajaja sóc fan d'ella :-)) em sembla la "coseta" més simpàtica i alegre del món!!
La rosa de la panxulina, que amaga en Lluc m'ha omplert de tendresa :-)
I bé... ahir et vaig dir que t'entenia en moltes de les coses que vas posar. Nosaltres ens varem liar la manta al cap i varem dónar gràcies a Déu per l'existència de les "edicions de butxaca" i els llibres "de tapes toves" jejeje ja ens entenem, oi?:-))
Petonassos!!!
Per cert... jajaja m'ha fet gràcia perquè, ui!! nosaltres també ens hem fet mooooolt fans de la Biblioteca ;-))
Aquestes si que cal regarles continuament , perque continuin creixent i es facin fantasticament groses
M'encanten aquestes dues roses, jajaja.
Publica un comentari a l'entrada