Segons la Clàudia, aquests d'aquí dalt són: en papa, la filla que es diu Clàudia i la mama, que a la panxa hi porta un germanet que es diu Lluc.
Val...
Entenc l'elecció d'en Bob el Manetes per fer de papa... el papa té força traça fent brico... i el nino en qüestió és l'únic mascle de la familia de ninos que té la petarda de la meva filla.
Entenc que la nena es digui Clàudia (s'hi emmiralla), i a més, la nina porta aquest nom al vestit ( a la foto no es veu...)
Ara bé...
La meva pregunta és: calia que d'entre tooooootes les nines que té la meva filla, el trasto aquest escollís precisament a la Fiona de Shreck???????
M'està intentant dir alguna cosa de manera subtil?
Em sembla que tindrem una xerradeta...
(això sí... el detall de dir que la mama porta un Lluc a la panxa, em va tocar la fibra, sí sí... )
9 comentaris:
jajajajajajaja!!!!!! A partir d'ara t'haurem de dir Fiona??
Segur que ha escollit pensant amb la noblesa i fidelitat de la Fiona i amb lo bona mare que es .....................Bé jo de tu pensaria això .
Mary: com em diguis Fiona et pelo!!! hehehe
Garbi: moltes gràcies per fer-me caure en això! S'agraeix tenir amics cibernètics que t'apreciin... hehe
Tengo que recordarte, que lo importante no es el aspecto, sino el corazón. Fiona es una ogra guapiiisima, pero sobretodo por dentro.
Así que en éste caso tu hija te ha dado una lección, y te ha dicho "Mamá, yo siempre te querré, por como eres por dentro"
De todos modos repito, que a mi me parece muy guapa!
ostres doncs la fiona i en shrek son els meus idols!
M'encanten com a familia, com a cor, com a caracter i crec que aixo es el mes important de tota la historia. Noia torna't a mirar les pelis perque potser no has entes tan be com la teva filla el missatge.
A mi em cauria la baba
Val, val... que la Fiona és molt maca, ja ho sé. Que té molt bon cor i transmet uns valors molt bonics... també ho sé.
Però la Clàudia no ho sap tot això, jeje... senzillament perque no ha vist la peli, i no té ni idea de qui són ni l'Shreck ni la Fiona...
Per taaaant... a mi em dóna per pensar...
(serà pel color verdós?... o potser pel nas?... en fins... farem com si res!)
jajjajjaja !!!!! que genial y creativa es tu hija , me lleno de ternura la foto.
abrazos!!
No t'hi posis gaire dura amb això que per ella segur que aquesta nina verda té molt de valor, preocupa't més de quan et dibuixi, allà encara saben ser més cruels...
Sergi
:-)
jajajajajjaaaaaaaaa
quin riureeeeeeeeeeeee!!!
Publica un comentari a l'entrada