diumenge, 1 de març de 2009

En record...


Són tantes les coincidències, que no puc evitar estar més trista del normal el dia de la teva mort.
No et coneixia en persona, però havies entrat molts cops a casa nostra, a través de la "caixa tonta". Quan un personatge públic com tu, que és estimat per la gent, se'n va, a un l'acostuma a envair una certa tristor, sí, però avui a mi s'hi ha sumat la melangia, el mimetisme i la ràbia.
El mateix càncer se t'ha emportat, i també abans de poder celebrar els 62 anys.
Tú, la teva familia i els teus amics vau tenir més temps per assimilar-ho, un any gairebé... o potser més temps per patir-ho, no ho sé...
Feies plorar de riure al meu pare en vida.
Espero que, allà on aneu les ànimes que se'n van massa d'hora, li estiguis explicant un dels teus monòlegs àcids i irreverents, i que el "so" del riure del meu pare em pugui arribar com un xiuxiueig quan la nit es confon entre els somnis.

5 comentaris:

Carbassona ha dit...

La veritat és que a mi també m'ha sapigut molt de greu, quan he sentit la noticia.

garbi24 ha dit...

Era un gran personatge i el trobarem a faltar , tan a ell com la seva feina tan ben feta

Jesús M. Tibau ha dit...

irrepetible i inoblidable

Gemma ha dit...

es tant extrany.. penso que la seva mort ens ha tocat a tots d'aprop, però a tu suposo que moltissim més.

Un peto guapa!!!

Els del PiT ha dit...

Molt bonic...
I sentit nano, això del pare és molt sentit...
És bo que se'n faci ressò.
Bona nit