Són tantes les coincidències, que no puc evitar estar més trista del normal el dia de la teva mort.
No et coneixia en persona, però havies entrat molts cops a casa nostra, a través de la "caixa tonta". Quan un personatge públic com tu, que és estimat per la gent, se'n va, a un l'acostuma a envair una certa tristor, sí, però avui a mi s'hi ha sumat la melangia, el mimetisme i la ràbia.
El mateix càncer se t'ha emportat, i també abans de poder celebrar els 62 anys.
Tú, la teva familia i els teus amics vau tenir més temps per assimilar-ho, un any gairebé... o potser més temps per patir-ho, no ho sé...
Feies plorar de riure al meu pare en vida.
Espero que, allà on aneu les ànimes que se'n van massa d'hora, li estiguis explicant un dels teus monòlegs àcids i irreverents, i que el "so" del riure del meu pare em pugui arribar com un xiuxiueig quan la nit es confon entre els somnis.
5 comentaris:
La veritat és que a mi també m'ha sapigut molt de greu, quan he sentit la noticia.
Era un gran personatge i el trobarem a faltar , tan a ell com la seva feina tan ben feta
irrepetible i inoblidable
es tant extrany.. penso que la seva mort ens ha tocat a tots d'aprop, però a tu suposo que moltissim més.
Un peto guapa!!!
Molt bonic...
I sentit nano, això del pare és molt sentit...
És bo que se'n faci ressò.
Bona nit
Publica un comentari a l'entrada