A mi m'ajuda la Clàudia (quan està de bones, és clar! Si té un dia guerrer, costa una mica més...).
Veure-la com riu, crida, xiscla, com em fa un cafè a la seva cuineta, li canvia els bolquers a l'osset Fritz, passeja la nina al seu cotxet, com li porta la roba al seu avi perque es canvii i vagi amb ella als bim-bams, com córre cap al bany perque no se li escapi el pipí, com s'asseu al meu costat al sofà perque li llegeixi un llibre, com m'explica que el seu papa treballa a "Pubiababa" en un banc i deixa cèntims a la gent... veure-la, gaudir-la, estimar-la, tota ella m'alegra la vida!
I si a sobre, em diu que tot està OK... em fonc!
2 comentaris:
Si nena! Ja tens raó... no hi ha com una bona abraçada de les nostres petites per fer fora tots els mals rollos! Ains!
Per cert, la Clàudia està molt guapa amb aquests cabells tan llargs!
Estic amb tu, la veritat és que si tens un mal dia, amb un somriure de les nostres nenes, ens canvia totalment.
Petonets, està preciosa.
Publica un comentari a l'entrada