Un "kit-kat" a Frankfurt

Aquest cap de setmana, els papes de la Clàudia hem fet un "kit-kat" de nena, i hem marxat a Frankfurt amb els amics, deixant la Clàudia a casa dels avis.

Jo no les tenia totes, no volia marxar deixant dues nits a la Clàudia... però haig de reconèixer que ens ha anat molt bé a tots: als papes perque hem pogut gaudir uns dies de nosaltres dos i dels amics (es pot fer igualment amb la nena, és cert, però de tant en tant desconectar una estoneta va bé), a la nena perque s'ho ha passat teta amb els avis que l'han mimat i aviciat a més no poder, i als avis (els quatre) perque han gaudit i fardat de néta...

Ens ha anat molt bé, però això no treu que l'hàgim enyorat moltíssim!
Jo vaig plorar molt el divendres quan la vam deixar a casa dels avis: ella més feliç que un gínjol ("adéu mama, adéu papa... va iaia, m'expliques un conte?") i jo moquejant com una bleda. I els dos vam disfrutar de Frankfurt i dels amics moltíssim, però tot ho acabàvem veient sota el prisma de la Clàudia: "ostres, aquí es divertiria molt la nena", "uff, la que ens hagués liat aquí!", "la Clàudia podria passejar molt en aquesta ciutat"... i així, anar fent... en fi, coses de papes...

De Frankfurt, què explicar-vos?

És una ciutat molt maca, que conviu amb la modernitat i la tradició d'una manera molt natural. Té una City ultra-moderna, amb gratacels infinits coberts de vidre i miralls, on hi ha la seu d'importantíssimes empreses alemanes i europees i la seu del Banc Central Europeu.
El Römerberg és la ciutat vella de Frankfurt, i està molt ben conservat i net.
La ciutat viu de cara al riu Maine: les seves riberes estan molt ben cuidades i serveixen de suport a moltes activitats (el diumenge hi havia una cursa "Save the Cure" on hi devia haver més de mitja ciutat...) i els ponts són una delicia.
Frankfurt és una ciutat ràpida de visitar, ideal per un cap de setmana, i que ens va sorprendre a tots molt agradablement.

El menjar força bo, tot i predominar la carn (les famoses saltxitxes, allà són més aviat botifarres, boníssimes... el dinar ràpid per excel·lència), les patates i el chucrut (col fermentada), i poca verdura o peix.

I la companyia el millor de tot! Feia anys que no ens ajuntàvem amb tots ells (i encara faltava gent!), i tot i que en un principi pensàvem que ens sentiriem un xic desubicats, no va ser així. La veritat és que els enyorem molt, a tots, i enyorem trobar-nos més sovint: el fet de ser pares i, sobretot, de viure allunyats ho complica tot, però crecf que a partir d'ara hi posarem remei!

Us deixo unes quantes fotos, perque conegueu Frankfurt i us vinguin ganes d'anar-hi!