M'agradaria saber perquè la majoria de gent se sent legitimada per jutjar un tema tan delicat i íntim com la manera de dormir la nostra filla.
M'agradaria saber d'on surt aquesta obscena necessitat de qüestionar la nostra relació amb ella, la nostra manera de dormir-la i de dormir junts, la idea que tenim sobre com hem d'educar la nostra filla i els propers fills que vindran...
Sí, fem co-llit... i què?
Tan difícil és d'acceptar?
Tan difícil és respectar aquesta decisió?
La Clàudia dorm amb nosaltres, al nostre llit.
Quan és hora d'anar a "fer nones" anem al llit gran, el dels papes, i allà la mama i la filla es fan companyia fins que la petita cau rendida.
De vegades la portem al seu llit, però moltes altres vegades no, dormim els tres junts.
I no sabeu com n'ès de màgic despertar-te al matí amb un petó de la teva filla, acompanyat per un "Bon dia!!" ple d'energia i sentiment. O com n'ès de dolç despertar-te i veure al papa clapant amb la seva nena recolzada sobre el seu pit...
Creiem fermament que no li fem cap mal, tot al contrari, reforcem la seva autoestima, la seva felicitat i la seva seguretat. No creiem que fer-la dormir a la força a la seva habitació, sola i espantada, sigui reforçar res de positiu... però a qui ho fa no li qüestionem!!
Contínuament hem d'escoltar comentaris despectius, opinions sense fonament basades en el que diu tal persona, consells perque la nostra filla no ens "surti malcriada" (?)...
Tothom és molt valent a la hora de criticar-nos quan expliquem com dormim... perquè? Jo no poso en dubte com actuen ells moltes vegades, m'agradi o no, no jutjo les seves maneres de fer... al cap i a la fi, són els seus fills, la seva familia. Doncs perquè això mateix no ens ho trobem a la hora de parlar del dormir??
Nosaltres respectem les opcions que cada pare escull o ha escollit en el seu moment. Les podem compartir o no, però les respectem, perque cada casa és un món, i de portes endins només els pares saben quina situació tenen realment.
Però ni de la nostra opció en fem bandera, ni volem que ningú ens vulgui imposar res en qüestions tant delicades com el dormir.
Opinar és molt lícit, però jutjar, qüestionar i criticar uns pares tan sols pel simple fet de no combregar amb aquesta manera de fer, ja no em sembla tan bé.
3 comentaris:
Jo crec que no opinaré amb gaire convicció sobre el tema perquè a l'única criatura a la que intento educar és un gat pelut i amb ell també fem co-llit, i m'encanta (sobre tot a l'hivern) o sigui que... ;)
Tal i com jo ho entenc, cada casa és un món i a cada casa es prenen les decisions més adequades per a cada família. Quina és l'opció correcta? Qui s'equivoca? Qui tingui la saviesa màxima que ens ho digui!
A mi de peque em feia molta por la foscor, vaig estar anys (ANYS! MOLTS!) dormint sola amb un llumet elèctric. Em feia pànic l'hora de dormir, tenia malsons... i sense el llumet no em ficava al llit ni de broma!! Potser si hagués dormit amb els pares no m'hauria passat. O potser sí.
Jo a la Clàudia la veig cada dia més fantàstica, més espavilada i més riallera. I al final, del que es tracta, és d'això, no? Que ella creixi, que sigui feliç, que es faci gran i que estigui tranquil·la, que de preocupacions ja en tindrà prou quan sigui adulta.
Al final de tot, el problema és que l'esport nacional és criticar, i que tots tenim la boca molt grossa per opinar dels temes dels altres!! I això sí que té difícil solució!!!!!
Paciència nois....
ui quin rollo patatero... quina xerrera que tinc! ;)
Saps aquella frase "cuida't dels altres que de tu ja se'n cuiden" ... és el que tu dius... a qui li interessa saber com dormiu?
Oi que fins que no hi havia la Clàudia ningú us preguntava com dormieu? Doncs perquè ara que hi ha un nou membre a la família tothom es veu en cor de criticar!
Res, com tu dius, l'important és estar convençut un del que fa i perquè ho fa i els altres.... "a palabras necias, oídos sordos!"
És genial la foto!
Publica un comentari a l'entrada