dijous, 24 de juliol de 2008

Perdre


A la vida he perdut moltes coses.

Materials, com uns mitjons, les claus o l'agenda...
Intangibles, com el fil d'una conversa, el món de vista o la noció del temps...
Prescindibles, com el nº de telèfon d'aquell pesat, la capsa dels ornaments de Nadal o el tap del cava...
Sensibles, com un familiar proper, un amic sense por, un fill que havia de néixer...

Algunes coses que es perden es retroben, d'altres es substitueixen, d'altres no hi ha necessitat de buscar-les.
Però algunes no es retrobaran mai més, perque quan les perds, un tros de la teva ànima, un instant de la teva vida es perd amb elles, i un crit dins teu et trenca i et deixa el cor ferit per sempre. Amb aquesta pèrdua se'n van moltes il·lusions, moltes sensacions, molts pensaments i emocions, i s'instal·len dins teu la ràbia, el dolor, la buidor, la incomprensió i la tristor ( a algunes persones durant un temps curt, a d'altres la ràbia els perdura més temps)

Em costa molt escriure això, no m'agrada, però tenia la necessitat de fer-ho.

Amb pocs dies de diferència dues amigues han perdut un bocí de la seva ànima, i la ferida que avui tindran no serà la de la carn... aquesta es curarà aviat, la ferida la tindran al cor, com totes les que hem perdut el mateix trosset de vida que elles.

Des d'aquí els vull dir que no estan soles, que ens tenen a totes amb elles, no físicament però sí de pensament; que elles han estat amb mi i amb les altres que últimament han passat pel mateix quan ho hem necessitat, i que ara som nosaltres les que les reconfortarem.
Nosaltres, les que ens falta un bocinet de la nostra ànima... les que hem perdut... i aviat guanyarem.

5 comentaris:

Gemma ha dit...

guapa no deu haver estat gens fàcil per tu escriure això!

un superpetonàs d'aquells escandalosos que fan TTXXXUUUUUUUUIIIICCCKKKK i et deixen una marca de ventosa a la galta!!!!

heidi ha dit...

uf, patufa, ara mateix no puc dir res més q gràcies

ets una persona genial!

coi de llàgrimes...

GLORIA DSN ha dit...

ostres! tinc la pell de gallina! escrius de maravella, i tens rao jo tambe les tinc al meu pensament! Anims a totes les que hem passat una cosa aixi! un peto!

contacontes ha dit...

MOLTS PETONS CUCA.

només ki ha patit això sap el ke significa per l'ànima, l'esperit, akest petit trosset de vida ke sens ha escapat...però ke aviat retrobarem, pk estic segura ke tornaran a nosaltres. El mateix trosset de vida, el mateix, decidirà tornar. Només cal esperar...i el ke un dia vam perdre, ....
ho retrobarem...

Mercè ha dit...

patufa...

quines sensacons descrius i que ben descrites

una abraçada,

mamarnau_tgn