Dos anys de Clàudia

Demà la nostra Clàudia compleix dos anyets.

Dos, ja!!!

Dos anys enrera, a aquestes hores en Jordi i jo ja érem al paritori de l'hospital, nerviosos i il·lusionats de saber que en unes hores seriem pares, que em poc temps veuriem la carona que tantes vegades haviem imaginat durant els nou mesos anteriors ( trenta-nou setmanes i quatre dies, per ser més exactes...)

Han passat massa depressa aquests dos anys, la Clàudia es fa gran sense ni tan sols adonar-nos, i cada instant miro de gravar-me'l a la retina, per no oblidar-lo mai.

L'any passat, quan la Clàudia va complir un anyet, vaig escriure això que comparteixo amb vosaltres...

Et miro, i recordo nítidament el dia que vas néixer: l’emoció i la il·lusió barrejades amb la por del que pasaría en el part; el dolor de les contraccions i del saber que deixaries de ser únicament meva en pocs instants; la suau veu del teu pare a cau d’orella dient-me que faltava molt poc per conèixer-te; els gemecs que sortien del fons de les meves entranyes per ajudar-te a néixer; el soroll aquós del teu cos sortint de mi; la teva olor, dolça i afruitada, però alhora salvatge i profunda; la teva pell molla i calenta, greixosa, però per mi la més delicada i suau del món; la teva mirada curiosa, dirigida a la veu que tant t’havia parlat durant els nou mesos que havies passat a la seva panxa...
I després, la calma, la pau, la tranquilitat del mar després del temporal, el silenci de les nostres tres mirades creuant-se continuament, el naixement d’un nou amor, d’una nova familia...el naixement de tres persones: tú, el teu pare i la teva mare.
Vam néixer tots tres aquell 14 de juliol de 2006, a les 3.29.